literatura infantil i juvenil
Reflexió animalista
No és gaire habitual que s’il·lustri àlbums partint d’originals pintats damunt de tela. De fet, cada cop hi ha més artistes que fan tota la feina, o un percentatge molt alt, directament en suport digital, tècnica totalment lícita. Les textures de la tela, la pinzellada, el perfilat a llapis i el grattage, tot i que només ho puguem percebre de manera visual, poden tenir una calidesa agradable, com a Els tres animals, amb una bona història de Pep Molist, molt ben il·lustrada per Kim Amate i amb la qualitat habitual de Takatuka.
El que sí que és habitual, ja des de les faules d’Isop, del segle VII aC, o des del Ramon Llull del Llibre de les bèsties (1280) –que treu el nas en aquest llibre–, és que els animals tinguin un comportament humà. De manera subtil, com a excusa per donar lliçons morals, o amb jocs antropomòrfics impecables, com la sèrie de còmics Blacksad, creada per Juan Díaz Canales i dibuixada magistralment per Juanjo Guarnido. Per això, perquè estem acostumats a aquesta personificació de les bèsties, s’agraeix aquesta reflexió animalista, no extrema com els plantejaments vegans, però del tot efectiva.
Molist explica en una breu nota introductòria que en una visita escolar un nen li va preguntar per què havia creat un talp que llegia el diari i això el va fer adonar de la dèria dels autors de personificar els animals. I va escriure Els tres animals. Hi presenta una autora de contes amb èxit, la Mercè Roureda (no he estat capaç de veure cap més joc amb la Rodoreda a banda del nom, però això no vol dir que no n’hi pugui haver), que té tres personatges famosos: un porc que fa de paleta, una vaca excursionista i un talp periodista.
La Mercè, que fa el text i els dibuixos dels seus contes, se’n va a viure al bosc per estar més a prop dels animals i topa amb la realitat: fan forats a terra, caguen on els agafa la urgència i ni parlen, ni obeeixen ni actuen d’una manera racional. Primer es desconcerta, perd la inspiració i fins i tot es deprimeix. Un dia estén els dibuixos com si fossin la bugada (ho podeu veure a la imatge de la dreta) i el bosc, els animals que l’habiten, els fa seus. De mica en mica, la Mercè assumeix la realitat, aprèn a conviure amb els animals, els representa com són i els valora i admira tal qual són, sense exigir-los cap rastre d’humanitat.
Els dos autors de l’àlbum
Pep Molist (Manlleu, 1965) és bibliotecari, escriptor de literatura infantil i crític literari, tasca en què és molt actiu a diversos mitjans (sí, també és molt actiu com a bibliotecari i autor). El 1994 va debutar amb El tren que fa xup xup i, des de llavors, ha escrit més de seixanta títols que li han permès guanyar diversos premis.
Kim Amate (Terrassa, 1974), va estudiar il·lustració, disseny gràfic i pintura a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, a l’Escola Massana i a l’Escola La Llotja de Barcelona. Es nota la combinació de coneixements per la maquetació de l’àlbum, per com reparteix les il·lustracions, per la tècnica pictòrica i els detalls acurats.
