Cultura
Ansesa i Escribà posen a conversar la nit i el somni
Els dos artistes reuneixen obra recent a la canònica de Santa Maria de Vilabertran, dins el marc de la Schubertíada
L’exposició és coordinada pel Bòlit i es podrà visitar fins al 3 de setembre
Enric Ansesa (Girona, 1954) i Xavier Escribà (París, 1969) reuneixen fins al dia 3 de setembre a la canònica de Vilabertran una selecció de la seva obra recent en l’exposició conjunta Nit i somni, comissariada per Carme Sais, directora del Bòlit de Girona, i organitzada en el marc de la Schubertíada. El títol fa referència a un lied homònim que Schubert va compondre el 1822 a partir d’una cançó de Mattäus von Collin, una peça de gran simplicitat i delicadesa concentrades en vuit línies, que es va proposar als dos artistes gironins com a fil conductor i inspiració per al seu treball.
Enric Ansesa hi presenta un conjunt de tretze pintures amb aquell seu negre omnipresent, a través del qual explora el concepte d’espai en relació amb la “nit” de Schubert, el yin i el yang de Tao o l’inventari dels morts, com s’assenyala en el text de presentació de la mostra. Al voltant d’un punt central, Ansesa crea en aquestes superfícies monocromàtiques, obsessivament negres, forces en expansió, presències, senyals o lleus referències que es multipliquen fins a conquerir l’espai sencer. Es tracta, segons diu textualment el full explicatiu, de “buscar l’infinit en l’ocupació de l’espai, a la manera d’un encefalograma del pensament actual, en què la reflexió de les seqüències no és res més que l’avui, que és el futur d’ahir”. Ansesa manté en aquesta sèrie la constant del color negre, amb la seva sobrietat habitual, un negre que “va més enllà de la llum, que es transforma en energia i al mateix temps en espai”, per mitjà de “composicions constructivistes que configuren dialèctiques sígniques i gestuals, sovint d’un marcat sentit minimalista”, d’acord amb el text dels organitzadors.
Pel que fa a Xavier Escribà, un artista que treballa la pintura com si es tractés d’una escultura, llescant-la per explorar totes les seves capes de profunditat, presenta a Vilabertran un conjunt d’obres formalment molt diverses però que “responen a un mateix criteri de llibertat i identitat autònoma que l’artista ha volgut que convisquin en un mateix espai mental circumscrit per l’embolcall de fusta”. En oposició a la nit d’Ansesa, Escribà s’endinsa en els somnis a través aquest revestiment que “afavoreix una dimensió espai-temps en què tota lectura i experiència hi té cabuda”. L’ambigüitat de ser al mateix temps pintor i escultor és una mostra més del seu infatigable qüestionament sobre què pot ser pintura avui.
L’exposició, organitzada entre l’Agència Catalana del Patrimoni i el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, s’inscriu dins el cicle Diàlegs: pintura, música i patrimoni, que promou la interrelació entre les arts aprofitant el festival de música de Vilabertran. Aquesta col·laboració ha permès introduir a la canònica, durant el període estival, una programació dedicada a la pintura contemporània, organitzada en format de duets que en les dues edicions anteriors han reunit Montserrat Costa i Jordi Martoranno (2015), i Quim Corominas i Assumpció Mateu (2016). Les propostes seran recollides en un catàleg de futura aparició. L’horari de la canònica és de 10 a 13.30 i de 15 a 18.30 h.