Patrimoni

arqueologia

Una agulla de 22 segles

Un dipòsit fundacional, una nova estança i una agulla de cabell són les descobertes destacades al Camp de les Lloses de Tona

Entra en escena al jaciment osonenc

El jaciment arqueològic del Camp de les Lloses de Tona ha tancat una altra campanya d’excavacions que un cop més ha servit per continuar descobrint el passat d’aquest punt de la comarca entre el 125 i el 75 abans de Crist. L’equip encapçalat per Montse Duran i Imma Mestres ha incorporat en la direcció del treball de camp el també arqueòleg Carles Padrós. Com ja és habitual en els darrers anys, les excavacions s’han centrat en dos edificis: en l’I, de grans dimensions, la principal troballa és una nova estança quan tot semblava indicar que ja s’havia delimitat del tot la seva superfície: “És una gran notícia, perquè és a les edificacions on podem recuperar més la història”, diu Imma Mestres.

En el segon edifici, conegut com a K, com ja és habitual en els darrers anys, hi han treballat exclusivament la desena d’alumnes que cada estiu s’examinen de pràctiques d’arqueologia romana de la Universitat de Barcelona, i aquest any han pogut viure un moment important, com és la troballa del ritus fundacional de l’habitage: “En les darreres campanyes havien treballat en nivells d’enderroc, i aquest any han excavat en la superfície d’ús, on s’hi feia vida”, explica Montse Duran, que destaca que en baixar per sota d’aquest nivell és quan ha aparegut el dipòsit fundacional.

Es tracta d’una petita tomba, molt ben delimitada, on hi ha enterrat el cap d’un èquid jove –“segurament un poltre”–, en un dels costats, i al seu voltant, hi ha diverses peces de ceràmica. A la zona on hi havia el cap de l’animal ha aparegut una peça curiosa i en molt bon estat, com és un acus crinalis, o agulla de cabell: “Tenim la hipòtesi que potser formava part del pèl del poltre. Els dipòsits fundacional tenen molts elements simbòlics al seu interior i així ho hem vist en els que han anat apareixent a Tona. Entenem que són per demanar coses bones”, remarca Imma Mestres.

Dues ciències es donen la mà

Una de les novetats d’aquest estiu també ha estat la posada en marxa del projecte de geoarqueologia encapçalat per Joan Fernández: “S’excava la part del carrer, i a través de la geologia es vol veure si es tracta del traçat natural del curs de l’aigua d’un torrent i si les peces i els elements que hi han aparegut els hi va deixar l’home o s’hi van sedimentar per la força de la natura”, comenta Montse Duran. El projecte, que tot just ha començat aquest any, es desenvoluparà a partir del treball que Joan Fernández està fent a la Universitat de Montpeller.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia