Festes i tradicions
Una festa major infernal
Els Diables de Canet organitzen la primera trobada del bestiari dels Països Catalans dins la festa major petita
Inauguren una exposició que recull l’empremta dels espectacles de foc de Comediants arreu del món
La festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet tindrà aquest any un marcat caràcter infernal. La colla de Diables ha volgut dotar d’un major contingut lúdic i de participació el programa d’actes, que inclourà una exposició, inaugurada divendres, i el plat fort amb la primera trobada de bestiari dels Països Catalans, el Bestival 2017. L’entitat disposa de la complicitat de Comediants, que ha abocat material, relat i records en una mostra que viatja en el temps per traçar el llarg recorregut que la companyia internacional ha fet amb els seus espectacles de foc, plens de dimonis i de dracs. El tresorer dels Diables de Canet, Pep Casas, recorda que la història de l’entitat està directament lligada amb l’emblemàtic grup de teatre de carrer. “Hem begut de la seva creativitat”, assenyala sense embuts, i recorda que els muntatges que realitzen al municipi “tenen un marcat caràcter teatral on l’escenografia té una importància cabdal que els fa únics”. “Estem treballant la idea de la trobada de bestiari des de fa un any i hem aconseguit que catorze colles vingudes d’arreu hagin confirmat la seva presència, amb unes 400 persones en total”, anuncia Casas, que explica que el festival s’allargarà tot el dissabte dia 9 amb diferents activitats. “Hi haurà un taller infantil, una gimcana fotogràfica al voltant del drac com a figura molt vinculada a l’arquitectura del municipi, la recepció i plantada de les colles a la riera Sant Domènec, una batucada conjunta de les diferents colles, una rua de lluïment, una degustació de sang de drac inclosa i a la nit farem la rua de foc”, enumera el representant dels Diables de Canet. Pep Casas avisa que les bèsties convidades “són molt espectaculars” i després de la cercavila es convidarà a sopar a les colles i es tancarà la jornada amb música. “L’esperit que ens mou és fer gran la festa major petita de Canet”, constata.
I quin paper hi té Comediants? “Hi tenim el paper de cremar!”, anuncia Jaume Bernadet, responsable de la companyia i col·laborador actiu del Bestival 2017. El material amb què es nodreix la mostra –a la sala d’exposicions de la plaça dels Indians– prové majoritàriament de l’extens fons d’armari dels espectacles de diables i foc que han marcat la història de la companyia. I fins i tot se’n pot recuperar el trasbals ocasionat en alguns dels muntatges arreu del món amb articles de premsa de l’època. “El recorregut proposat comença amb els primers indicis de bestiari a Canet recollits pel Costumari de Joan Amades i que ens van servir a Comediants per crear el primer espectacle de dracs a l’escola del Bosc on es formaven els mestres a l’estiu”, rememora Bernadet, que precisa que era el 1977. Aquest drac o bèstia monstruosa era la Momerota, un ésser que empaitava la gent i donava guitzes i que era sacrificat simbòlicament a la plaça central. “En aquest primer espectacle vam canviar el vi que feien servir com a sang per síndries que els actors esberlaven contra el terra i donaven per menjar als espectadors, com si fos la carn de la bèstia”, comenta. D’aquell pou d’imaginació on les figures centrals provenien del món del foc, Comediants embastaria una de les seves icones, l’espectacle Dimonis, del qual queda constància gràfica a l’exposició, on també hi ha algunes peces de l’attrezzo.
Hi ha fotos de la recuperació del brau passejant pels canals de la tradició veneciana durant la Biennal dels anys vuitanta; de la recuperació del correfoc de Barcelona; de la Guita basada en la figura del castell de Santa Florentina de Canet juntament amb els Dimonis caracteritzats de personatges que s’han convertit en la marca de la casa de la companyia, o la recordada presència de Comediants en els Jocs Olímpics, “on vam convidar una vintena de colles, inclosa la de Canet, que van envoltar l’estadi amb les seves feres”. Jaume Bernadet apunta que l’exposició també recull moments en què la festa ha aconseguit superar les diferències, “com la viscuda en un barri d’Istanbul on les tres comunitats, jueva, cristiana i musulmana, van disfrutar juntes de l’alegria”, o afrontar l’amenaça terrorista “amb una resposta massiva de gent que va omplir la plaça Simón Bolívar de Bogotà en el primer Festival de Teatre Iberoamericà”. El reconeixement de les prop de dues-centes persones “que han fet possible la màgia” també té el seu record a la sala.