Una pinzellada d’art reusenc

Poques ciutats del país (amb l’òbvia excepció de Barcelona) poden presumir de tenir fins a quatre galeries d’art en funcionament, com és el cas de Reus. Anquin’s, Antoni Pinyol, Constantí i Cori Torroja són els representants del sector a la capital del Baix Camp, cadascun amb el seu tret distintiu. “Crec que el que enriqueix a tots és que cada galeria té la seva pròpia línia artística”, exposa en aquest sentit l’última. La crisi, com sembla, ha afectat força les seves respectives rutines. La recuperació, però, es comença a notar i la compra d’art s’està animant. A banda, la internacionalització i la diversificació d’activitats són algunes de les diverses estratègies que s’implanten per mantenir el tipus a comarques. “La nostra és una ciutat petita, però tenim un mercat lleial i hi ha una gran creativitat”, explica Pepa Quinteiro, de la veterana Anquin’s, un projecte que la seva mare va començar el 1973 i del qual va prendre el relleu el 1992.

“Des de petita, em vaig interessar per l’art, era el que es vivia a casa”, recorda. Més de 40 anys de trajectòria fan que Quinteiro les hagi vistes “de tots colors”. Anquin’s s’havia fet un lloc a l’avinguda del doctor Vilaseca i, ara fa una dècada, es va decidir a adquirir un segon espai per donar a conèixer artistes emergents. Poc després, però, la crisi va fer que s’hagués de clausurar l’establiment principal i que “haguéssim de reestructurar-nos”. Quinteiro va adonar-se que la sortida per al seu negoci potser era al mercat internacional, i va apostar per la presència en fires i mostres a l’estranger.

En el marc de la Capitalitat Cultural de Reus, l’establiment d’Antoni Pinyol va organitzar la mostra Reus urban art, que es va proposar convertir el nucli antic de Reus en una “galeria a l’abast de tothom” a partir de les obres de 37 artistes. L’aposta de la casa ha anat sempre dirigida a l’art contemporani i d’avantguarda, en què joves creadors del territori i també de l’estranger troben el seu espai i aparador, explica Pinyol. “Hem tirat sempre endavant perquè la nostra proposta és diferent i perquè mai no hem estirat més el braç que la màniga”, comenta. “Organitzem una desena aproximada d’exposicions anuals, que poden ser dedicades a un únic artista o a tot un col·lectiu”, detalla Pinyol.

Amb passat com a artista, Cori Torroja es va decidir a tirar endavant la galeria l’any 2013, just quan la crisi estava fent estralls. “Crec que és el pas que molts d’artistes volen acabar fent, el de muntar una galeria, i vaig fer-lo malgrat les dificultats del moment”, revela. La seva passió per la docència ha fet que hagi organitzat, paral·lelament a les exposicions, la venda d’obres i d’altres activitats, una línia formativa “oberta a tothom”. “Hi pot venir gent que ja en sap una mica i gent que no ha agafat mai un llapis per dibuixar”, hi afegeix. Comenta que és especialment satisfactori “veure com els alumnes progressen a poc a poc” i com s’ha convertit en una mena de planter on “més d’un ha acabat mostrant les seves obres en una exposició”, celebra.

Al carrer Carnisseries Velles, Antoni Constantí mira d’oferir “un servei integral als artistes”. Al seu local s’hi poden trobar les eines per pintar, marcs i un espai per mostrar-hi obres d’artistes “consagrats i novells”, fa constar. Organitzen entre “sis i set exposicions” tot aprofitant que tenen dues sales al seu abast, amb un enfocament decidit “cap als pintors de casa”.