cultura
TONI PUIG
PRESIDENT DE CIVITAS CULTURA I DINAMITZADOR CULTURAL DEL MONESTIR DE SANT LLORENÇ
“El Guggenheim del segle XX és a Guardiola”
“En quatre anys hem de fer que el monestir de Sant Llorenç sigui una referència cultural a Catalunya”
“Fa temps que dic que m’agradaria morir-me i ser enterrat aquí”
Professor i assessor.
Es va enamorar del monestir de Guardiola tan bon punt el va trepitjar. Ha assessorat moltes ciutats d’Espanya i l’Amèrica Llatina en tot el que es refereix a la “marca ciutat” i és professor d’Esade de màrqueting públic.
Toni Puig és el gran artífex de la dinamització cultural del monestir de Sant Llorenç. Va tenir la idea de “muntar un centre cultural creatiu i col·laboratiu en un monestir” i els seus amics li van donar suport per crear Civitas Cultura.
L’any passat va arribar a un acord amb el Bisbat de Solsona, que n’és el propietari, i amb l’Ajuntament de Guardiola per gestionar les activitats culturals que acull el monestir. Des de llavors, ha convertit l’espai en un pol cultural de referència a la zona. Ara, superat l’inici del projecte, volen anar a més.
S’imaginava que acabaria causant aquest impacte?
Sí, però no tan ràpidament. Hem treballat molt, hem picat molta pedra i és molt gratificant tot plegat. Però pensava que costaria més atraure tanta gent com la que hem tibat. No ens ho podíem imaginar per res del món.
I amb activitat cada cap de setmana.
Sí! Algun cop hem punxat, i no ens n’amaguem. Però ha estat en ocasions comptades. En la majoria hem ballat molt a prop del centenar de persones.
Per què la cultura al monestir és singular?
Nosaltres volem fer una programació estable tot l’any. És una idea diferent de la resta de festivals, que es basen en grans pressupostos concentrats en una època. Això, al monestir de Sant Llorenç, no funcionaria.
I a partir d’ara quina hauria de ser la línia a seguir?
Necessitem continuar treballant i ser molt col·laboratius, com fins ara. Ens hem adonat que la nostra estratègia sí que funciona: tenim gent cada cap de setmana i cada vegada en volem tenir més. D’aquí a quatre anys, volem ser una referència cultural al país.
I això últim, com s’aconsegueix?
Han de passar diverses coses. Però crec que el més essencial és que recuperem l’hostatgeria i el restaurant. Si ho fem, la gent podrà venir de molt lluny i no haurà de patir per on dormir.
Però no tenen diners, i suposo que a la llarga, en la part de dinamització cultural, faran falta.
A vegades és bo no tenir-ne. Bé, és bo tenir-ne pocs. La gent que puja al monestir ho sap. Saben que hi ha un esforç humà molt important darrere i, per això, molts artistes redueixen costos perquè nosaltres els puguem assumir. La programació, de moment, és de qualitat.
Què té el monestir de Sant Llorenç perquè agradi tant a tot aquell qui el descobreix?
Era el gran oblidat de Catalunya. No n’hi ha cap que s’hi assembli. Només podries comparar-lo amb el de Sant Pere de Rodes. El Guggenheim del segle XX és a Guardiola i és el monestir.
I que duri.
Per sempre. Fa temps que ho dic: m’agradaria morir-me al monestir. És un tresor que la vida m’ha deixat conèixer.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.