Un gironí anima Disney

Del llapis a l’ordinador

Els inicis professionals en el sector de Marc Calvelo Saló (l’Estartit, 1975) es remunten a finals dels anys noranta, quan, en l’últim curs a l’escola superior de disseny i art Llotja de Barcelona, va decidir gastar tots els estalvis comprant el primer ordinador i estudiar, paral·lelament, un curs d’animació en 3D. Encara impactat per aquells dinosaures que el cinema havia fet tan creïbles, es va buscar molt la vida, cercant en revistes i llibres tot allò que encara un incipient internet no oferia. “De quinze que érem, només vam acabar dos el curs –diu Calvelo–, però d’allà vaig endur-me no només els primers coneixements, sinó també el meu primer curt: Flor de otoño y el vuelo de los cisnes .” Un treball gravat en VHS que li serviria com a carta de presentació per trobar alguna feina relacionada, en un sector que aleshores tot just començava a expandir-se.

El van contractar de seguida a D’Ocon Films, que, aleshores, entre d’altres, produïa la sèrie d’animació Rovelló,a través de què, durant els dos anys de feina, va aprendre la base de moltes disciplines relacionades a l’animació, diu. Un munt d’hores extres per tal d’aprendre més i un breu pas per la producció de publicitat al diari El Punt, només van ser el preludi de nou anys treballant fructificament com a autònom, fins a l’arribada de la “punyetera crisi”.

El seu salt professional cal situar-lo l’any 2011, quan Calvelo tot just havia tastat la mel cinematogràfica treballant per a Chico i Rita (2011), de Fernando Trueba i Javier Mariscal. “Sempre havia volgut fer cinema i em va agradar molt l’experiència! –recorda–. Però aleshores no eren temps de vaques grasses i molts dels meus companys marxaven a l’estranger a buscar feina.” A contracor, però amb el suport inestimable de la seva família, Calvelo va decidir també marxar d’Albons a Londres, no sense tenir clar que li calia era especialitzar-se si volia accedir al món laboral. És així com, d’un dia per l’altre, el van contractar com a CG artist a l’empresa Prime Focus, inaugurant el departament d’animació i d’efectes especials per a pel·lícules. En poc temps, va animar digitalment personatges, escenes i seqüències de títols com ara Dredd (2011), Mirror Mirror (2011), Total recall (2012), Byzantium (2012), White House down (2013) i Hercules (2014), entre d’altres.

Un any sol a la capital anglesa i tres més ja amb la família instal·lada a la capital anglesa presagiaven que les coses anirien molt millor. Com així va ser quan el seu cap a Prime Focus, Michael Eames, que havia treballat a Jurassic Park –novament, els dinosaures d’Spielberg en la seva vida– se’l va endur per obrir la seu d’ILM Londres. “Va ser una passada”, explica Calvelo, que recorda com si fos avui el seu primer rodatge: uns tests d’efectes especials per a un projecte que finalment no va tirar endavant, a Pinewood Studios amb Andy Serkis, l’actor especialitzat a deixar-se digitalitzar per convertir personatges de carn i ossos en animats. Després d’aquesta “inoblidable experiència”, només de començar ja es va encarregar de l’animació de dos dels personatges més populars de Marvel: Hulk i Iron Man, protagonistes de Los Vengadores 2 (2014). I, a continuació, d’uns altres dos superherois, Ant Man i el Falcó per al film Ant-Man (2015).

Evolució tecnològica

Lluny d’aquells temps en què Walt Disney convertia en autèntics zoològics els estudis d’animació perquè els artistes poguessin fixar-se en els moviments dels animals, actualment, com explica Marc Calvelo, es remeten a Youtube o, fins i tot, com confessa, es graven “en mòbil” entre ells “per escenificar moviments i acció”. Això sí, la feina és molt “fer i desfer”, depenent de les decisions dels productors a mesura que avança el rodatge. “Preval el sistema de producció més que no pas l’artístic, però així és com funciona la indústria actualment”, diu. “És dur. A vegades, rodes fins a sis vegades durant un any i només apareix al metratge la feina dels últims tres mesos”, subratlla. Tanmateix, després de complir el seu somni de treballar a la saga Star Wars, no creu adient queixar-se.

D’aquesta, s’ha encarregat concretament d’animar R2-D2, Maz Katana –el personatge que encarnava Lupita Ndongo– i el líder suprem Snoke. Del nou episodi, el número VIII de la saga (The last Jedi), pendent d’estrenar-se aquesta tardor, no pot avançar res més que no sigui que li ha agradat més que l’episodi anterior –“els personatges estan més desenvolupats”– i que ha estat un plaer haver treballat a les ordres de Rian Johnson, un director que qualifica d’“humil” i “el millor” amb qui ha treballat mai. Paraules importants.

I el futur què li prepara a aquest gironí? Per ara, com diu, no li falta feina. Amb un departament que ha crescut de 3 a unes 400 persones aproximadament, avança que treballen amb 7 o 8 projectes a la vegada. Ara ja té més responsabilitat com a lead animator d’un dels departaments d’animació i té ganes de veure projectats, és clar, els dinosaures que ha concebut, en aquest cas imaginats pel també català J.A. Bayona. Només han passat 23 anys des dels primers que Spielberg va ressuscitar a la pantalla.

Quasi res.