Les idees i els pretextos

Des fa un cert temps en el terreny de la poesia el sistema literari català està experimentant una transformació agredolça a gran escala. Per la banda positiva, la lírica catalana està passant una època insòlita de creativitat, expansió i diversificació. Però, de l’altre costat, s’està produint paral·lelament una sobredimensió del gènere que genera un clima de desconeixement i distorsió progressius, de manera que massa sovint s’ignoren o es bandegen autèntics valors d’alt nivell.

Com a prova innegable d’aquest fenomen d’ignorància i bandejament poso l’exemple de dos poemaris excel·lents, publicats al mes d’abril, que pràcticament han passat inadvertits: Amb la maror, de Sebastià Perelló (Costitx, 1963), i Aquí, on passa tot, de Pere Antoni Pons (Campanet, 1980, premi Maria Beneyto).

Malgrat les formidables diferències de fons, els dos llibres tenen certes coincidències: són l’obra de dos poetes narradors destacats, que com Hardy o Pasternak, són tant poetes com narradors; són el quart recull respectiu dels dos autors; són el fruit d’un lent procés d’elaboració; són produccions ambicioses de gran fondària; són les creacions més originals, diverses i personals de la trajectòria dels dos, i, sobretot, són poemaris de gran perfecció conceptual i formal on no es detecta cap nota falsa, cosa ben rara en el panorama actual de precipitació artística excessiva.

Amb la maror és una sèrie única de 54 poemes, vertebrada a partir d’una forta pugna entre unicitat i singularitat, d’una banda, i diversitat i diferència, de l’altra, que, a la fi, es resol decididament a favor de la segona opció. Cada poema és una composició única i singular que després es dispersa en el llibre per mitjà d’una extensa i exigent xarxa de relacions intertextuals que acaba implicant tots els textos del conjunt. En aquest recull, el més explícitament polític del nostre autor, Perelló treballa en contra de la tendència generalitzada de la nostra societat, i en conseqüència de la nostra literatura, cap a actituds triomfalistes que es caracteritzen per la simplificació, la banalització, la reducció, l’homogeneïtzació, la supressió, l’ocultació, el narcisisme... En l’àmbit humà, ètic, social, intel·lectual, cultural i artístic, Perelló, sense estridències, reivindica, amb emoció, sensibilitat, subtilesa i intel·ligència, l’alteritat, la revelació, la inclusió, la diferència, la suma, la seriositat, la complexitat... Per això el llibre és d’una riquesa, diversitat i pluralitat senzillament extraordinàries a tots els nivells: la llengua, el to, el punt de vista, el ritme, la mètrica, l’estructura general, el format individual, el registre temàtic i les idees. Un llibre per llegir i rellegir contínuament.

Aquí, on passa tot és, en aparença, un conjunt únic de 27 composicions seguides, però, en realitat, es tracta d’una trena que entreteixeix 19 poemes lírics solts, de llargària variable, i 8 poemes seriats, també de llargària variable. Des de la tradició de l’estètica del realisme líric, Pere Antoni Pons ha construït un recull sòlid que reflexiona, des de la consciència moral, de manera crítica i autocrítica, sobre una sèrie de qüestions fonamentals de la condició humana, observada de la més estricta contemporaneïtat i actualitat.

El ventall temàtic recorre la identitat, el temps, la memòria, les generacions, la societat, l’amor, el desig, la família, el dolor, la felicitat, la por, l’angoixa, la veritat, el viatge, l’entorn físic, la sinceritat, el vitalisme, la solitud..., i és tractat amb profunditat, obertura, humanitat, veracitat, autenticitat i rigor. Paral·lelament, Pere Antoni Pons hi incorpora un potent discurs autoreflexiu, amb tocs culturalistes, que serveix de marc conceptual general i de justificació artística del conjunt. Un llibre ple, incisiu, emocionant, madur, divertit, dramàtic, savi..., que juga seriosament tant amb la llengua i la forma com amb les idees i els pretextos. Una imatge intensa de nosaltres ara.