Pau Blanc debuta amb un disc sorprenent, ‘El jou’

Després d’un parell de maquetes i alguns concerts, la majoria “en un radi de 15 o 20 quilòmetres al voltant de la Bisbal”, el cantautor bisbalenc Pau Blanc publica el seu primer disc, el sorprenent i molt personal El jou (Right Here Right Now, 2017), que ha estat preproduït per Josep Puntí i produït per Aleix Bou, bateria de The Gramophone Allstars Big Band i d’altres formacions com ara Mazoni. Bou forma també part de la banda de Pau Blanc (veu, guitarra i piano), que completen Emili Bosch (guitarra, també amb Medusa Box) i Natán Arbó (baix), que va ser membre de Sanjays. “Sempre he tingut la inquietud per fer música, però vaig trobar que ara el projecte ja era prou madur per presentar-lo en públic”, diu Pau Blanc, que està a punt de fer 25 anys.

Per què El jou? “Vaig escollir aquest títol perquè, de manera metafòrica, és sinònim d’un pes o càrrega que duia dins meu i que aquest disc, a través de les lletres i la música, m’ha ajudat a expressar emocionalment. També fa referència als esforços que m’ha costat poder treure aquest primer àlbum, ja que fa més de tres anys que vaig començar a crear les primeres cançons”, explica Blanc. Sobre Puntí, diu: “Fa temps que ens coneixem, i sempre m’ha agradat molt tant la seva obra com la seva personalitat.” A més de donar-li un cop de mà en la preparació de les cançons, abans d’entrar a l’estudi, Puntí també li ha regalat la lletra d’un dels dos singles del disc, Si em sents, una cançó que “parla de desamor en to d’advertència”.

L’altre single és Sermons, dedicada a “tota aquella gent que es creu amb superioritat moral per jutjar i alliçonar els altres”. “En general, a les meves cançons parlo de coses tan importants com l’alopècia i de coses tan absurdes com la vida”, explica Pau Blanc, que també fa incursions en la sàtira, com ara Bident, que fa referència a un home que té només dues dents i malviu en un petit univers de bars foscos i pocs amics.

Partint de la cançó d’autor, Pau Blanc ha creat una desena de temes vestits amb arranjaments ben treballats que els apropen al blues, el folk i el pop-rock, i que donen forma a un dels millors discos de la collita provisional del 2017 a Catalunya. Una autèntica revelació.