Rafael Dalmau Editor exposa a Reus la seva història

Empresa familiar fundada l'any 1959 per Rafael Dalmau i la seva filla Maria Carme, l'editorial ja és a les mans de la tercera generació, i de la quarta: «Un nebot meu ja hi treballa», va explicar Rafel Català dimarts, durant la inauguració de l'exposició. L'exposició explica com es va fundar l'editorial i el seu tarannà, que ha estat sempre marcat pel caràcter familiar, la col·laboració amb el món associatiu del país i el seguiment directe de tots els processos de l'edició i la distribució. També, és clar, l'exposició repassa les col·leccions de l'editorial, d'entre les quals destaca la de divulgació Episodis de la Història, que ja ha sobrepassat els 350 títols. A Reus, s'ha afegit un altre àmbit a l'exposició: el dedicat a l'historiador Pere Anguera, mort el 4 de gener passat i del qual Rafael Dalmau té quatre llibres inèdits per publicar de la col·lecció La creació dels símbols nacionals de Catalunya. Els dos primers els presentarà el dia 28 d'aquest mes al mateix Centre de Lectura. Precisament va ser Anguera qui va animar l'editorial a portar l'exposició a Reus.

Rafael Dalmau Editor té molts noms de Reus i de la resta de la Catalunya sud vinculats a la seva història i a les seves publicacions. Noms com el del vallenc Pere Català Roca, marit de Maria Carme Dalmau i que, entre altres coses, va dirigir una de les col·leccions de més èxit de l'editorial, Món casteller, que es va distribuir per fascicles entre els anys 1980 i 1982, en un moment en què la festa castellera no era tan coneguda com ara. I de Josep Iglésies, un dels pilars de l'editorial, per a la qual el reusenc va dirigir l'Enciclopèdia de l'excursionisme i va escriure molts llibres d'Episodis de la Història com el famós El guerriller Carrasclet o El setge de Cambrils l'any 1640 i El conflicte del canal d'Urgell, aquests dos últims, víctimes dels embats de la censura franquista, segons s'explica a l'exposició. També la censura va mutilar Contribució a la biografia de Mestre Fabra, d'Artur Bladé i Desumvila, un autor que té diversos títols a la col·lecció, igual que el selvatà Eufemià Fort Cogul, Albert Manent i molts altres. En la història de l'editorial també destaca Joan Fuguet Sans, de Barberà de la Conca, autor d'una ingent guia del pas dels templers i hospitalers per Catalunya.

La inauguració de l'exposició va incloure una tertúlia homenatge posterior a Rafael Dalmau Editor, amb intervencions com les de l'escriptor Ramon Amigó, del qual s'exposa en la mostra un foli del manuscrit de Toponímia del terme municipal de Vilallonga de Ter que està «ple de gargots» (correccions) de Joan Coromines. Amigó va explicar una anècdota deliciosa del tema, i de la seva relació amb l'il·lustre filòleg, mentre que altres tertulians, com l'historiador Ezequiel Gort, van emfatitzar la importància que Rafael Dalmau sempre ha donat a la història local («la història del país s'ha de fer poble a poble»), davant la qual el món acadèmic barceloní encara arrufa el nas. I, sobretot, es va destacar el treball constant de l'editorial al costat del món associatiu i les entitats del país, ja sigui editant o coeditant o, fins i tot, distribuint-los les publicacions. En la tertúlia es va esmentar la furgoneta de l'editorial, amb la qual Rafael Català visita les llibreries del país. «Si les editorials del país fossin com Dalmau, tindríem país.» L'afirmació, contundent, va ser del llibreter Isidre Fonts.