La cultura no és una indústria

La cultura és una ideologia bàsicament sorgida de la reflexió filosòfica basada en la praxi social i la recerca científica. La cultura és la manera autòctona que les comunitats humanes i els individus tenim de veure, copsar i entendre el conjunt del món i la seva estructura social. Les cultures determinen les pràctiques convivencials, lliures o forçades, entre els humans. Però no és objectiu proclamar que la cultura és una indústria actuant segons imperatius de marxandatge. La cultura només segueix els impulsos de la ment i de la sensibilitat i funciona segons la capacitat creativa de cadascú; sorgeix al marge de races, colors de pell, origen social i de llengua; és un do natural propi de cada cervell i, obvi també, de les possibilitats de formació intel·lectual que s’hagin tingut, tal com formula aquella dita que entén que “som uns nans a espatlles de gegants”.

Tanmateix hi ha institucions politico-econòmiques –la London School of Economics, la MBA-BSEL de Berlín i altres Iese o Esade d’aquí, allà o més enllà– que volen fer-nos empassar que la cultura s’estructura i funciona seguint les lleis del mercat; i que es produeix més o menys cultura segons dicti la llei del consum. Aquesta idea és una fal·làcia total perquè, si bé es veritat que les indústries farmacèutiques, aeronàutiques, de lleure i d’altres han permès certes recerques, ho han fet perquè noves realitats provocades per la creixent complexitat de la vida real i el lliure enginy d’uns reflexionadors i d’uns sensibles capaços de mostrar i fer tangible tot el que tenim a l’abast ho han facilitat.

El saber reflexiu i la percepció estètica han esdevingut infinitament més subtils i innovadors. El cervell és enginy i sensibilitat actuant al marge del mercat.