Del Toro extreu poesia del terror

Un centre d’investigació governamental secret als Estats Units a l’any 1962, en plena Guerra Freda. Hi trobem un militar feixista, espies russos, científics... I dones de neteja. En aquest context retro, amanit amb música de l’època, Guillermo del Toro situa el mite de la bella i la bèstia: una dona de neteja muda (gran Sally Hawkins, la protagonista de Happy, un cuento sobre la felicidad) s’enamora d’una bèstia que han capturat en un riu de Sud-amèrica i és estudiada pels científics.

El fantàstic és un gènere adult a través del qual es pot parlar de moltes coses. S’ha dit sovint, i ahir, a la inauguració del Festival de Sitges, Guillermo del Toro va presentar una pel·lícula 100% fantàstica, que ve de guanyar el Lleó d’Or de Venècia, i que demostra de nou aquesta afirmació. “El que m’atrau del gènere és la poesia de les imatges –va explicar el cineasta, en una atapeïda roda de premsa–. D’un conte de fades m’interessa la trobada amb l’ogre. M’interessa l’horror que pot ser poesia. ”

Director d’El laberinto del fauno o Pacific Rim, Guillermo del Toro (Guadalajara, 1964) va assegurar que, d’una manera o l’altra, “totes les meves pel·lícules tracten sobre la meva infantesa, però aquesta és la primera que faig com a adult: parla d’amor, de sexualitat, de política... temes que em concerneixen.” I hi va afegir: “Parlo de la diferència entre l’amor i la por o l’odi, la pel·lícula és com un ungüent per la situació de gran crispació que vivim actualment”. Va precisar que es refereix “sobretot de Sud-amèrica”, no es va voler pronunciar sobre la situació que es viu a Catalunya. “Per mi és molt dolorós veure-ho –va dir–, seria molt banal per la meva part fer comentaris”. “El que he de dir ho dic a la pel·lícula, cal prudència i respecte”.

La pel·lícula és una adaptació molt lliure de La bella i la bèstia. “No volia una princesa Disney idealitzada, ni una bèstia que es converteix en príncep. Volia una noia normal, que menja ous bullits i es masturba cada matí a la banyera. Masturbar-se és l’única pràctica sexual que fem tots –hi va afegir, sorneguer–.”La forma del agua s’estrena el 26 de gener de l’any que ve a les nostres pantalles.

Guillermo del Toro exerceix funcions de padrí del festival, que celebra la 50a edició. Ell hi va participar per primera vegada el 1993, amb Cronos, que va ser distingida amb dos premis. “Sitges és per mi un lloc mític –va comentar–. Quan creixia (ara encara ho faig, però pels costats) m’arribaven a Mèxic revistes que parlaven de cinema fantàstic i del festival. Per algú que vivia a Amèrica Llatina, un lloc on s’ha abandonat el gènere, un lloc com Sitges era vital.”