Bona fusta!

Hi ha bona fusta a la taula de la Fira Mediterrània. El director artístic, David Ibáñez, ha aconseguit empeltar la tradició amb la modernitat i els moviments més populars. Transversalitat absoluta (per a tot tipus de públic i maridatge de disciplines) i, sobretot, bona connexió amb els programadors i espectadors de Manresa. Dissabte a la tarda, semblava que la fusta (de procedència natural, que es pot transformar i modelar) fos un element comú en bona part dels espectacles que es van poder veure. Des de l’EgurRa (premi Delfí Colomé 2016), al Socarrel (amb el fang i el cant polifònic com a companys d’escena) i Transhumància, que han construït un petit ramat de xais i cabres amb branquillons per enfrontar-se al ciutadà de peu amb un espectacle itinerant amb variades estacions.

Té la seva lògica que en una fira d’art de cultura popular s’aposti per elements orgànics que dona la natura. De fet, EgurRa, viatja en l’ús dels bastons de la dansa catalana i la txalaparta, instrument basc. El treball incorpora una dansa contemporània que furga en els buits, en els silencis de quan no piquen les fustes dels bastoners. En una mena d’instal·lació efímera amb els bastons drets (si el terra i el vent ho permet) fins que no l’arrossega l’intèrpret, el desplaçament dels intèrprets construeix un aparador d’accions a base de duets i quartets. Aquests dies, s’ha fet públic el guanyador que estrenarà a Fira Mediterrània 2018: a Pilar de dos de Raquel Viñuales i Clàudia Gómez creuaran la dansa contemporània amb els elements dels castellers. Just després de l’actuació premiada amb el Delfí Colomé, va ser el torn de Roberto Olivan. Novament, la fusta, amb el fang de còmplice, servia de referència espacial. Olivan amb Laurent Delforge i un trio dels components de polifonia occitana Vox Bigerri. Una coreografia plantejada com una mena de combat rural, arcaic, primari que passa per moments de connexió i convivència entre tots els membres que intervenen en la peça (des de l’artesà del fang al tècnic de so, que entra pistes d’electrònica i el trio polifònic)

Xip Xap van divertir grans i petits amb Transhumància, estrenada a la Fira de Tàrrega i en què passegen un ramat de xais i cabres fets amb branquillons. Els intèrprets i manipuladors d’aquestes bestioles són els veritables protagonistes de la gatzara, tot convidant el públic a cantar tonades i a donar berenar als animalons de fusta. També a Kirolak dues ballarines coreografien els moviments dels esports bascos rurals acompanyats per la txalaparta. Bon treball de notable exercici físic sense necessitat de crear dramatúrgia o personatges. L’excepció, mai tot és d’un solo color, és Jardí mecànic, una peça dissenyada i construïda per alumnes en risc social en forma d’arbre biònic que repartia pomes als espectadors.