Dos-cents anys després

Aquest any es commemora a tot el món el bicentenari de la prematura mort (als 41 anys) de Jane Austen, el 18 de juliol del 1817. Personalment, no em canso mai de Jane Austen i puc suportar tranquil·lament els excessos de tot ordre que genera aquest tipus de celebració. L’allau de visitants a la petita casa del poble de Chawton, al comtat de Hampshire, on va viure els darrers anys de la seva vida, entre el 1809 i el 1817, i va escriure la major part de quatre de les seves novel·les madures en poc més de quatre anys. La inauguració de la comtessa de Portsmouth d’una tristíssima estàtua de proporció real a la seva memòria, al seu poble natal de Basingstoke, quan no sabem amb cap grau de certesa la cara que tenia.

En el darrers anys s’ha produït, precisament, una polèmica agra sobre la fesomia de la genial novel·lista. I ara s’hi suma el cinisme del govern anglès de Theresa May, que ha posat la seva efígie al nou bitllet de 10 lliures, ella, que sempre va viure amb una mà al davant i l’altra al darrere. A l’hora de la seva agònica mort, només disposava, entre béns i efectiu, de poc menys de 800 lliures. L’oportunisme de tot un exèrcit de mercaders de la cultura que volen sortir a la foto i cobrar per llibres tan fascinants i nodridors com Prendre el te amb Jane Austen. En fi, no cal insistir-hi.

Ara bé, enmig d’aquest autèntic devessall de tanta cursileria, oportunisme i cinisme, han aparegut aportacions veritablement sinceres i significatives, que marcaran un abans i un després. En destacaria sobretot dues. En primer lloc, un nou estudi de la vida i l’obra d’Helena Kelly, Jane Austen The Secret Radical. Es tracta d’un atac frontal a la visió general d’Austen com una soltera picardiosa, retirada del soroll del món. Kelly dibuixa un nou perfil d’Austen com el d’una dona llançada, compromesa, intel·ligent, informada, crítica, incisiva, etcètera. A vegades, se li’n va de la mà i carrega massa fort a partir de proves documentals un pèl dubtoses, però, amb tot, aconsegueix d’agitar les aigües massa somortes del tractament biogràfic i literari d’Austen.

Després, tenim The Making of Jane Austen, de Devoney Looser, que ressegueix, fil per randa, la fabricació lenta però segura de la imatge tradicional d’Austen que ha arrelat de manera massa profunda i tossuda en la ment dels seus lectors i en el panorama crític i literari general. Com un bon detectiu, Devoney fa sortir a la llum, amb noms i cognoms, totes les persones responsables del retrat distorsionat que ha quallat de la nostra autora. Un bon començament!