Fora de quadre

La creació necessita trencar codis per aixecar sorpreses. En aquesta edició del Temporada Alta hi ha peces que plantegen una nova aproximació al monòleg còmic. Non solum, amb Sergi López, o la parella de còmics de Faemino y Cansado, amb un humor surrealista i desmenjat, en són només alguns exemples.

Jordi Purtí torna a presentar un treball amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Després d’aquell Concerto a tempo d’umore, ara ja eliminen les cadires (i quasi els faristols) a Desconcerto (20 d’octubre, a Fornells de la Selva). La peça, estrenada fa poques setmanes al Condal de Barcelona, confronta còmicament músics i director. El joc dels músics és reptar-lo i anar-hi en contra. El mèrit musical és encara més compromès. Perquè les adaptacions demostren com una mateixa tonada pot sonar molt diferent (seguint el ritme de la música folklòrica de cada contrada). La intenció i el gir descol·loquen l’espectador en situacions impossibles (que no revelarem). La vista de la dramatúrgia és que sap alentir el ritme frenètic amb moments de notable plasticitat i amb un to romàntic, fins i tot. Sense pretendre res més que demostrar fins a quin punt poden ser còmics els intèrprets de música clàssica professionals, la peça aconsegueix fer aplaudir i tossir rítmicament el públic. I colar algun fragment del Michael Jackson més zombie. I saltar del cant líric al rap del beatbox amb alguna acrobàcia inclosa! S’hi pot anar amb tota la família; ningú sortirà decebut i tots se n’aniran amb un somriure (sovint d’incredulitat) al rostre.

També trenca convencions el flamenc de Rocío Molina. Aquest Impulso sense els CaboSanRoque d’acompanyants, com van fer al Mercat de les Flors la temporada passada (26 de novembre, a Sant Pere de Galligants). María Muñoz torna a entrar a la provocació del Niño de Elche a 7 lunas. Dansa contemporània introspectiva i flamenc imprevisible (12 de novembre, al Teatre de Salt). La companyia 1927 es deixa persuadir per la criatura fantàstica jueva Golem (una hipnòtica novel·la gràfica) en una distòpia d’una societat futura en què la societat conviu amb un exèrcit d’esclaus (3 i 4 de novembre, a El Canal). El circ contemporani més transversal inclou acrobàcia, música i gran plasticitat. És el cas de Concerto pour deux clowns, de Les Rois Vagabonds (29 d’octubre, al Teatre de Salt). El Cirque Eloize traslladarà els espectadors al llunyà Oest de les pel·lícules d’indis i cowboys a Saloon (3 i 4 de desembre, al Municipal de Girona). Un repte ben diferent és el del dramaturg argentí Federico León a Las ideas, una suggeridora proposta de teatre dins del teatre, per imaginar com és el procés de creació (3 de novembre, al Teatre de Salt). O La Bleda es crea un personatge al parc, Superbleda (10 de desembre, a La Planeta).