Corto salpa un cop més

Des que va publicar Sota el sol de mitjanit, l’anterior àlbum de Corto Maltès, no ha parat. Passaven poques setmanes –a vegades pocs dies– sense que Rubén Pellejero (Badalona, 1952) no pengés al seu compte de Facebook una imatge seva en un dels múltiples salons de còmic que se celebrem a tot Europa. No és poca cosa. Vol dir que les desenes de milers d’incondicionals que té el personatge han beneït l’adaptació que ha fet del personatge. “En aquest treball han estat els lectors els que m’han donat molta força per fer-lo”, diu Pellejero. Hugo Pratt, el creador, havia expressat la voluntat que el seu personatge continués després de mort, però això no treu la responsabilitat de continuar amb una icona tan potent com aquesta. Emblemàtic, el personatge i emblemàtic l’autor. La clau de l’èxit del retorn del personatge ha estat els guions de Juan Díaz Canales (Madrid, 1972), que han sabut trepitjar camins en els quals podríem imaginar el mariner de Malta, i el poder d’adaptació de Rubén Pellejero a l’estil gràfic original. La nova tramesa es titula Equatòria (Norma Editorial) i acaba de sortir (en edició catalana i castellana, en color, i en una d’especial en blanc i negre només en castellà). “L’estil actual pren més característiques meves, però respectant les pautes de Pratt. Mai hem volgut fer una còpia, però tampoc hem volgut optar per un trencament”, explica el dibuixant. Com a gran i veterà dibuixant, l’estil de Rubén Pellejero és personal, però pot tenir diverses modulacions. Així ho podem veure amb un treball d’autor que també acaba de publicar amb guió de Cristopher. El largo y tortuoso camino (Astiberri) en què Pellejero simplifica el dibuix d’una manera enganyosa. La senzillesa del treball que ha estat molt elaborat. Però amb aquest recurs fa de l’obra una peça gràficament fresca en pàgines monocolors, però de diferents tonalitats. Els colors expressen el pas del relat del present al passat. I tracta d’un viatge d’un fill seguint el rastre del pare mor. Una altra mena de periple dels que fa Corto, però en el seu mateix component romàntic.

El viatge que fa Corto en aquest darrer àlbum és a Àfrica. El punt de partida serà una ciutat important en les aventures del personatge i en la vida del seu creador: Venècia. El seu objectiu serà trobar un d’aquells tresors amb els quals sempre somia: el mirall del Preste Joan, un monarca mític el regne del qual era en algun lloc no determinat entre Àfrica i l’Índia. Segons la llegenda, els seus amplis dominis estaven poblats d’amazones, unicorns i tota mena d’éssers mitològics. Però tot i viure dins de tanta exòtica fauna, el que més preuava de tot el regne era un objecte màgic: un mirall a través del qual podia observar qualsevol part del reialme. La recerca d’aquest objecte màgic, que finalment serà un objecte metafòric, portarà Corto a recórrer un continent africà agitat pel colonialisme europeu de principis del segle XX. Un cop a Àfrica, el punt d’arrencada serà Egipte, fins arribar al cor del continent. Però com no podria ser d’una altra manera en un àlbum del fill d’una gitana sevillana, les dones ocupen un lloc destacat en la història. Concretament cinc dones que, segons Pellejero, “són força interessats”. Una és Aïda, basada en una pionera del reporterisme femení anomenada Ida Treat. De Ferida Schnitzer, filla mestissa d’Emín Pachà, els autors es prenen alguna llicència narrativa. També té protagonisme en la història l’acompanyant de Ferida, la germana Lise, una monja que dona un aire de frescor i bonhomia al relat. La dona, no obstant, que aporta l’esperit de revolta que sempre tenen les històries de Corto Maltès, és Afra, una esclava que representa la força, la intel·ligència i el coratge de lluitar contra l’esclavisme. La cinquena presència femenina és un altre recurs metafòric: la seva illa de naixement. Malta esdevé també una dona amb la qual conversa com només es pot fer amb les teves arrels.

Díaz Canales, com abans feia Hugo Pratt, utilitza personatges reals que encaixen en la idiosincràsia de la sèrie. També apareixen a l’àlbum referències al poeta Kavafis, el d’El viatge a Ítaca, i un jove Winston Churchill, a qui Corto Maltès salva la vida. “Hugo Pratt va deixar el llistó molt alt, però nosaltres intentem eixamplar el seu univers sense trair-lo, i crec que ens n’estem sortint”, explica el dibuixant badaloní, que es va formar a l’escola d’un altre dibuixant badaloní: Joan Boix. Es dona el cas que si Pellejero dibuixa un dels grans personatges europeus del tots els temps, Boix, al seu torn, està dibuixant un dels grans herois de la historieta americana: The Phantom (El Hombre Enmascarado). Ho fa per al mercat escandinau i per a Austràlia. “Quan vaig començar no m’havia plantejat ser autor de còmics; el que volia era sobretot dibuixar, per això vaig anar a una acadèmia i també vaig fer dibuixos per a publicitat”, diu Pellejero. Una de les seves primeres sortides professionals va ser l’humor, que també li ha servit en el treball de Corto Maltès, en què la ironia que tenia el seu creador també és present en el personatge. Pellejero, que també s’encarrega del color, vol continuar amb Corto Maltès, però sense deixar de fer els seus treballs més personals. Pellejero va començar a destacar als anys vuitanta amb la creació de Dieter Lumpen, sèrie que, per ambientació d’època i per les característiques del personatge, podria tenir punts de contacte amb Corto Maltès. Amb guió de l’argentí Jorge Zentner va començar a publicar-se a la revista Cairo.