Ser-hi i estar-hi

“Jo només faig la meva feina”, aclaria en una conferència el metge de Lampedusa, Pietro Bartolo, en una xerrada al CCCB fa uns mesos. L’actor Xicu Masó se li va apropar i li va demanar fer una adaptació de l’autobiografia Llàgimes de sal “per poder fer la meva feina” d’actor. Bartolo ha escrit un llibre i ha impulsat un documental perquè la gent ho sàpiga. Per això assegura que aquest és un nou holocaust que, a diferència dels camps de concentració nazi, avui no es pot dir que no se sap. Aquest vespre s’estrena al Teatre de Salt i farà temporada a l’Espai Lliure del 20 d’octubre al 12 de novembre).

L’actor volia fer un muntatge que remogués l’espectador i que, en sortir, se sentís obligat a ajudar d’alguna manera. Per a això ha comptat amb la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart i la direcció de Miquel Gorriz. La posada en escena alterna les reflexions del metge que, des de fa dècades, ha anat recollint les vides dels immigrants i refugiats que escapen de la misèria i (des de fa uns anys) de la guerra de Síria en direcció a Europa. La proposta d’El metge de Lampedusa busca dignificar cada cas, sense acomodar-se en les estadístiques i les xifres que treuen el sentit més íntim dels testimonis.

Per l’actor, la situació de Bartolo és única perquè, tot i respectar la labor de les ONG (que van allà on hi ha una emergència), el metge fa 26 anys que treballa a casa seva i que comprova com s’ha transformat l’illa, quina és la solidaritat dels seus conciutadans enumerant i identificant cada alta i també cada mort que el corrent acosta a la platja. El monòleg evita les fotografies més sagnants. Només el testimoni d’un home, cansat, que no pot ni vol renunciar a la seva feina i al seu poble. Hi és i hi estarà. Fins al final.