Sitges mira els refugiats
El Festival de Cinema Fantàstic premia ‘Jupiter’s moon’, un film de denúncia amb un refugiat que té superpoders
El cinema fantàstic és molt més que entreteniment i no es desentén dels grans conflictes del món actual. Així ho entén almenys el jurat oficial del Festival de Sitges, que va atorgar ahir el premi a la millor pel·lícula a Jupiter’s moon (La lluna de Júpiter). Els guardons de la 50a edició es van lliurar ahir a la nit en un escenari exterior a La Fragata, al peu de l’església, amb una espectacular cerimònia protagonitzada per un King Kong de 12 metres mogut per una grua de grans dimensions. Un espectacle marca de la casa de La Fura dels Baus, amb molt sentit de l’humor, que va incloure també una quinzena d’actors disfressats (un goril·la, un explorador, indígenes...).
Dirigida per l’hongarès Kornél Mundruczó, La lluna de Júpiter està protagonitzada per un jove refugiat sirià que creua la frontera de Sèrbia amb Hongria i és abatut per la policia. Les bales li desperten uns superpoders (levita, es curen les ferides mortals...) i el metge que l’atén vol aprofitar-se’n.
El guionista i director Alberto Marini, un dels membres del jurat, va explicar que la decisió es va prendre de manera unànime: “Va revolucionar totes les nostres idees sobre quina era la millor pel·lícula del festival. No vam haver de discutir. Ens va agradar la manera que té Kornél Mundruczó de dirigir una història tan delicada i compromesa, i ens agrada la valentia de fer una pel·lícula fantàstica sobre un tema social.” La lluna de Júpiter, que també es va endur el premi als millors efectes especials, té distribució i data d’estrena prevista als nostres cinemes: el 17 de novembre.
El film hongarès va fer fora a l’esprint final el trio de pel·lícules que més havien agradat a Sitges: la nord-americana A ghost story, la noruega Thelma i la britànica El asesinato de un ciervo sagrado. Aquesta darrera, dirigida pel grec Yorgos Lantinos i protagonitzada per Colin Farrell i Nicole Kidman, va quedar fora del palmarès oficial. Només es va endur el premi de la crítica José Luis Guarner, compartit ex-aequo amb el film brasiler As boas maneiras. A ghost story, una delicada i nostàlgica història de fantasmes amb Casey Affleck enfundat en un llençol blanc, es va haver de conformar amb el premi a la millor fotografia i dos premis no oficials: el del jurat del Carnet Jove i el nou que atorgaven els voluntaris del festival.
De totes tres, Thelma, del director noruec Joachim Trier, és la que va sortir més ben parada: premis Especial del Jurat, al millor guió i Méliès d’Argent a la millor pel·lícula europea (aquest premi té jurat propi). Trier utilitza el cinema fantàstic per tractar temes seriosos (l’educació, la religió, la sobreprotecció dels pares...) en atribuir superpoders a una jove universitària: els seus desitjos es converteixen en realitat.
La cineasta francesa Coralie Fargeat debutava amb Revenge i va aconseguir un premi dels importants, el de millor directora. Relata la història d’una dona que ha estat violada i es vol venjar dels seus agressors, en una cacera en un desert de Mèxic en què els papers de depredador i víctima canvien.
L’actriu indonèsia Marsha Timothy es va endur el premi a la millor intèrpret femenina d’aquesta edició per Marlina the murderer in four acts, i el premi al millor actor va ser per a l’anglès Rafe Spall, del film de terror Th ritual.
Doble premi català
El cinema català va ser present al palmarès gràcies al doblet de Pinto & Caye: premi del Públic per la comèdia negra Matar a Dios, on caricaturitzen la figura de Déu, convertit en una mena de homeless baixet i rondinaire, i premi al millor curtmetratge per R.I.P.
El jurat oficial, amb una important presència nord-americana (tres dels cinc membres), estava format pel productor Gary Sherman, el documentalista David J. Skal, l’escriptor i guionista Nick Antosca, la productora xinesa Hattie Yu, i el guionista i escriptor d’origen italià establert a Barcelona Alberto Marini. Curiosament, tot i la presència dels EUA, van apostar per un palmarès molt europeu. “Me n’acabo d’adonar ara”, va dir Marini en la roda de premsa en què es van fer públics els premis.
Els premis van tancar ahir una 50a edició amb l’habitual excés de pel·lícules en la secció competitiva (34) però que aquest any tenia diversos títols que es mereixien estar al palmarès o, fins i tot, guanyar el màxim guardó.
El palmarès
Pel·lícula
‘Jupiter’s moon’, de Kornél Mundruczó
Direcció
Coralie Fargeat per ‘Revenge’
Premi del Jurat
‘Thelma’
Actriu
Marsha Timothy per ‘Marlina the murderer in four acts’
Actor
Rafe Spall per ‘The ritual’
Guió
‘Thelma’
Públic
‘Matar a Dios’