Municipal
Badalona s’apropa a la cartoixa
El Museu de Badalona impulsa el reconeixement al monestir de Montalegre, a Tiana, amb una exposició fotogràfica i un llibre
La mostra es complementa amb xerrades sobre aspectes de la vida cartoixana
La vinculació de la cartoixa de Montalegre amb Badalona s’ha mantingut durant els sis segles de trajectòria del monestir, situat a la serralada de Marina, al terme municipal de Tiana. És per això que arran de la celebració del 600 aniversari de la seva fundació, ara fa dos anys, el Museu de Badalona s’ha decidit a apropar a la ciutat aquest monument històric encara molt desconegut. Al cenobi hi viu una reduïda comunitat d’una desena monjos cartoixans dedicats a la vida espiritual seguint els preceptes de l’orde fundat el 1084 per sant Bru al massís de la Chartreuse, als contraforts dels Alps francesos.
El fet que sigui la seu de l’única comunitat cartoixana que queda en actiu a Catalunya dificulta el coneixement de l’espai, ja que la cartoixa és un centre de clausura i només acull visites en comptades ocasions i té vedat l’accés a les dones. És per això que la mostra Montalegre. Sis segles de silenci cartoixà, que es va inaugurar ahir, és una bona manera d’apropar-se a l cenobi, conèixer-ne l’interior i també descobrir detalls de la vida monàstica dels seus residents.
El punt de partida de l’exposició és un conjunt d’imatges del fotògraf montgatí Oriol Casanovas, que l’any 2015 van ser reconegudes amb el premi Humanity Photo Awards de la Unesco. A aquesta col·lecció de fotos, entre les quals destaca una sèrie dedicada a l’enterrament d’un dels membres de la comunitat, s’hi han sumat altres imatges del mateix Casanovas. L’exposició la completa el treball d’un altre fotògraf, Antonio Guillén, que ja havia col·laborat anteriorment en altres projectes del Museu de Badalona, com ara l’exposició que es va fer l’any passat coincidint amb el 600 aniversari del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Monumentalitat i silenci
El museu va encarregar a Guillén una sèrie de fotos de la cartoixa, i ell hi ha passat moltes hores, per mostrar des de l’aproximació més monumental del conjunt fins a racons més íntims. Els treballs de tots dos autors, que sumen prop d’un centenar de fotos, permeten una aproximació polièdrica a la desconeguda realitat de la cartoixa de Montalegre. Dolors Nieto, coordinadora de l’exposició juntament amb Francesca Garcia, destaca la complementarietat de les imatges que es mostren i destaca que “permeten apropar-se a un monument que és també un espai de silenci i solitud”.
La mostra inclou imatges antigues de la cartoixa que formen part del fons documental del Museu de Badalona i que es podran veure en una projecció a la planta baixa del museu. Les més antigues daten de final del segle XIX i hi ha altres sèries dels anys vint, cinquanta i seixanta del segle passat.
La comunitat dels monjos ha ocupat el cenobi de la vall de Montalegre de forma gairebé ininterrompuda des que hi van arribar, el 1415, procedents de les cartoixes de Vallparadís, a Terrassa, i de Sant Pol de Mar. L’any 1836, el decret de desamortització de béns de l’Església i els ordes religiosos els va obligar a abandonar la cartoixa durant uns anys, però van acabar recomprant la propietat i s’hi van tornar a instal·lar amb petits parèntesis temporals al segle XX que van coincidir amb la Setmana Tràgica i la Guerra Civil.
La mostra, que es podrà visitar fins al 14 de gener, inclou una sèrie de conferències per apropar diferents aspectes de la vida cartoixana a les persones que hi estiguin interessades. El projecte ha tingut la col·laboració dels priors de la cartoixa de Montalegre, de l’Ajuntament de Tiana i dels Amics de la Cartoixa.
LES FRASES
El primer llibre monogràfic
La mostra es complementa amb un llibre, la primera monografia escrita sobre Montalegre. El volum ha anat a càrrec de Jaume Oliveras, profund coneixedor d’aquest monestir, del carisma cartoixà i integrant de l’Associació d’Amics de la Cartoixa de Montalegre. L’obra, que porta el mateix títol que la mostra, està il·lustrada amb fotografies dels autors de l’exposició. En el text, Oliveras fa una aproximació històrica a l’espai des del moment de la seva fundació i de l’arribada dels cartoixans a Catalunya, i al mateix temps introdueix elements que serveixen per aproximar-se a la vida del monestir, a la seva arquitectura, bastida en els seus orígens en l’estil gòtic tardà. També descobreix fets inèdits, i explica determinats fets històrics que han alterat la vida dels cartoixans, presidida sempre per l’espiritualitat, el silenci i l’austeritat.