El jardí nocturn de Xavier

Un jardí nocturn colorista i surrealista, on una sèrie de personatges cultiven la terra, ballen, es gronxen... És el jardí “circumflex” que el pintor i ceramista francès Xavier, nebot net de Picasso, exposa a la galeria Joan Gaspar de Barcelona.

Es tracta d’una mostra de pintures, gravats i ceràmiques que coincideix amb la que la setmana que ve inaugura el Museu Picasso, El taller compartit, dedicada a la nissaga formada per Picasso i els seus nebots també artistes, els germans J.Fin i Xavier Vilató i el mateix Xavier, el seu fill. “S’exposarà fins i tot una vella premsa, que ara tinc al taller de Menorca i amb la qual hem treballat tots quatre. És un objecte de culte. La mostra és un diàleg entre tres generacions d’artistes”, diu.

De moment, però, a més d’una exposició del seu oncle J.Fin que des fa dies es pot veure a la sala Dalmau de Barcelona, Xavier exposa el seu jardí circumflex, tant a la sala Gaspar com a partir del dia 28 a la Fundació Llorens Artigas de Gallifa, on ha concentrat les grans ceràmiques. Allà hi deixarà permanentment una obra, L’aigua que dorm. “A Gallifa he treballat amb Joan Gardy Artigas. El procés de la ceràmica m’agrada molt, és molt físic sobretot quan es fan peces de gran format. A més, em permet treballar en col·laboració amb altres artistes.”

Xavier, que confessa que va començar a pintar als tretze anys, sempre treballa amb sèries, molt narratives, que desenvolupa en disciplines diferents, de la pintura al gravat, i fins i tot el cinema. El 2013, per exemple, ja en va presentar una, La llavor de l’amor, al Museu Marès. Ara és El jardí circumflex el que ocupa la major part del seu temps, una història nocturna protagonitzada per estranys éssers que guarden un jardí molt especial. Entre ells, destaca el sereno del jardí, vestit a l’estil del segle XVIII.

Tota la sèrie té un aire a cavall entre el conte infantil i el somni, una característica que Xavier no vol perdre perquè considera que un artista no pot deixar mai de tenir aquella curiositat dels nens. “Per ser artista, un ha de ser fidel a la infància”, assegura. Una infància, que Xavier recorda envoltada d’obres d’art i estris d’artista. No era només l’influx de l’oncle avi, sinó també del pare i l’oncle: “Era gent molt normaleta, el que passa és que treballaven moltíssim i jo he fet el mateix, treballar com un burro. I no puc fer més. A més, em vaig criar envoltat d’obres d’art de grans mestres però per mi no eren ni un Léger ni un Picasso, eren simplement quadres que penjaven de les parets. Jo no sabia que pertanyien a gent tan important. No hi havia res de sagrat en tot allò.”