Una ribera sense amo

L’estiu de 1936, a més d’un cop d’estat i l’inici de la Guerra Civil, Catalunya va viure una revolució social única a Europa. El sistema productiu va canviar radicalment i les col·lectivitats obreres –industrials o agràries– van aconseguir, durant un temps breu, arraconar el capitalisme. A la comarca del Montsià i el Delta el triomf del col·lectivisme va ser rotund i la gran transformació de la vida a Amposta, aleshores capital anarquista de les Terres de l’Ebre, va ser un capítol especialment significatiu. Si bé aquest procés de col·lectivització va ser molt lloat entre 1937 i 1938, va quedar pràcticament en l’oblit a partir de 1939.

Fins al 12 de novembre, l’exposició 1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta, explica aquest episodi. La Col·lectivitat General d’Amposta estava formada per prop de 1.200 persones, procedents d’unes 700 famílies diferents, el 10% de la població. Va ser la més nombrosa de totes les Terres de l’Ebre i, proporcionalment, la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en seccions: pagesos (la més important), paletes, indústria arrossera, indústria pesquera, intercanvi, pintors, panaders, fusta, ramaders, economia, abastament i altres de més secundàries. La col·lectivitat va arribar a instaurar un sou familiar com a retribució, i si un home estava al front el cobrava la dona. L’habitatge, la farmàcia i el metge eren gratuïts. Si la casa era de propietat, la col·lectivitat pagava la contribució i les despeses, i l’escolarització era obligatòria i mixta.

L’exposició la signen els membres de l’Observatori de la Vida Quotidiana Teresa Ferré, Andrés Antebi i Pablo González, amb un punt de partida “curiós”: la troballa d’una sèrie de 25 fotografies de la Col·lectivitat General d’Amposta realitzades pel fotògraf Carlos Pérez de Rozas l’any 1937. Aquestes fotos han estat positivades per primer cop per a l’exposició, just quan es compleixen 80 anys que van ser realitzades. Ferré és qui signa també el comissariat de la mostra. La mostra també inclou premsa de l’època i documentació inèdita i representa un nou punt de partida. Després de la documentació recopilada en el primer treball de l’Observatori de la Vida Quotidiana a l’Ebre es volen recollir ara testimonis orals de l’època i familiars.