novetats en novel·la
L’autora amb un bon cor que va fer bategar la nena de paper
És lògic sentir admiració pel que ens agrada i som incapaços de fer, una sensació que ens pot acompanyar en sortir d’un espectacle de dansa, d’una competició de billar, d’un concert o de visitar l’exposició de les il·lustracions que Linda Toigo ha fet per a la novel·la Olga de papel, d’Elisabetta Gnone. Unes obres amb tècnica de paper cut que mai s’havien exposat i que deixen bocabadat pel virtuosisme. Les podeu veure fins al 22 de novembre a la Casa del Llibre (rambla Catalunya, 37). Dit això, anem pel text del llibre.
Elisabetta Gnone (Gènova, 1965) va dirigir revistes de Disney abans d’escriure la trilogia de Fairy Oak, que ha esdevingut un best-seller amb més de 3 milions d’exemplars venuts. És xerraire, simpàtica i amb una mirada que enlluerna. Ha visitat Barcelona per parlar-nos d’una altra obra que també està sent un èxit: Olga de papel. “La nena de paper no vol ser de paper i viatja per trobar una maga i fer-li una pregunta. Pel camí, coincideix amb tot de personatges més o menys estrafolaris que li ofereixen una visió diferent d’ella mateixa.”
El projecte –que té regust de Pinotxo i d’El petit príncep, pel que fa al viatge, el to imaginatiu, els personatges peculiars, les lliçons morals...– parteix de la visió de vídeos sobre assetjament. “Sempre n’hi ha hagut, però ara tothom pot filmar amb el mòbil aquesta mena de comportaments i denunciar-ho públicament.”
“A la natura, és instintiu aïllar l’estrany i funcionar com a grup per protegir-se dels perills”, explica l’autora, i els humans també apliquem aquest criteri dels animals salvatges, quan, en la majoria d’àmbits, no seria necessari. Per tant, l’obra “és un cant a la diferència, a la fragilitat, per a qualsevol lector que s’ha sentit inadaptat”. “La idea era explicar una història a través d’una nena de paper, que és el més fràgil que hi ha. El paper és fràgil i, alhora, dúctil. El paper representa la nostra essència.”
Una novel·la amb encant i bones intencions. “En un principi, no volia il·lustracions, perquè prefereixo que el lector imagini tot plegat, però, si les inclous, han de ser de qualitat.” Doncs Gnone té raó.