música
novetat discogràfica
David Mauricio deixa anar els seus ‘Ocells perduts’
El cantant i compositor gironí presentarà el seu primer disc, produït per Vic Moliner, dijous vinent al Sunset Jazz Club
“Em considero més músic que cantant: la veu és un instrument més”, afirma
David Mauricio (Girona, 1988) fa molts anys que canta en escenaris de tot tipus, però fins ara era l’intèrpret de les cançons fetes per altres i no en tenia prou. Mauricio acaba de publicar el seu primer disc amb cançons pròpies, Ocells perduts ( Segell Microscopi ), produït i mesclat per Vic Moliner, que presentarà en directe dijous vinent al Sunset Jazz Club de Girona (22 h, 6 euros), un local on el cantant ha actuat amb el Luis González Groove Trio i altres músics. Però el que fa ara pel seu compte no és jazz ni se li pot posar cap etiqueta estilística en concret que no sigui la de cançó. “El títol del disc, Ocells perduts, té molt a veure amb el procés compositiu: deixo que flueixi tot des de l’inconscient, perquè posar-te premisses és com coartar la teva llibertat. I el mateix passa amb les lletres. Les escric sempre partint de la música, que em diu del que haig de parlar en cada cançó. Les meves cançons no són narratives i m’agrada que tinguin significats oberts. De vegades, jo mateix no entenc les cançons fins que les acabo”, explica David Mauricio, que és professor de cant i de llenguatge musical a l’Escola de Música Moderna de Girona.
La seva pròpia formació musical és molt completa, però atípica: “Canto i toco la guitarra des dels 14 anys, però llavors ho feia de manera autodidacta. Va ser als 18 anys quan vaig decidir estudiar música, primer al Taller de Músics i després a l’Esmuc, on vaig obtenir el títol superior d’interpretació de cant jazz.” Mauricio coneix també el circuit de les festes majors i, en els últims anys, ha fet diverses incursions en el teatre musical, participant en espectacles com ara el premiat Goodbye, Barcelona, sobre les Brigades Internacionals; Josafat, i La Monyos. Dins l’àmbit jazzístic, David Mauricio ha participat en homenatges a Chet Baker i John Coltrane & Johnny Hartman, amb combos de l’Esmuc, i en un altre terreny ben diferent va fer la gira Els àngels fan ballades, amb el grup banyolí Germà Negre, com a guitarrista i corista. “Jo em considero més músic que cantant: la veu és un instrument més”, subratlla aquest excel·lent vocalista.
“Fa un any i mig vaig començar a cuinar el disc. M’agrada molt la interpretació, però encara més la creació de les meves pròpies cançons, perquè em dona més llibertat: soc jo el que decideixo. De fet, ara el menys important per a mi és com interpreto les meves cançons. Va arribar un moment en què havia de contractar una franquícia de McDonald’s o obrir la meva pròpia hamburgueseria, i vaig triar aquesta última opció.” En aquesta aventura està molt ben acompanyat de grans amics que, a més, són “uns músics excel·lents”: el disc el va gravar amb Apel·les Carod, violí, mandolina i veus, amb qui també toca sovint com a duet; Vic Moliner, baix elèctric; Santi Careta, guitarra elèctrica i banjo, i Miquel Biarnés, bateria. En directe seran habitualment Carod, Biarnés, el baixista Jordi Ruiz Popi i David Mauricio a la veu i la guitarra. En el disc sonen també dues veus femenines, les de Gessamí Boada i Selma Coll; un quartet de corda que interpreta els arranjaments de Carod per a Se m’oblida el teu nom, i el cor de nenes i nens de l’Escola de Música El Faristol, de Roda de Ter i l’Esquirol, que havien estat alumnes seus, i canten a Peus descalços.
A l’estiu, David Mauricio va fer una gira per deu refugis d’alta muntanya, entre els quals es va desplaçar en cotxe o més sovint caminant, per cantar després de sopar només a canvi de dormir i menjar, i de la bona voluntat dels espectadors a través de la taquilla inversa. Aquesta gira, titulada El camí fa pujada, en la qual actuava sol o puntualment amb Carod, va ser gravada en vídeo per Noemí Roset, amb l’objectiu de fer-ne un documental per a l’any vinent. La muntanya i la natura estan molt presents en la vida i en la música de David Mauricio: “M’agrada molt caminar pel bosc sense fer res. Soc molt de badar.”
A més, està en projecte un videoclip de la cançó Ocells perduts , que s’estrenarà a principi d’any, quan està previst que actuï en el festival Barnasants. El 22 de novembre també cantarà a la Taverna del CAT de Barcelona, amb Apel·les Carod.