Gala lluirà al MNAC

“No té massa sentit fer un genèric de grans autors al MNAC, el que hem d’aportar és un valor afegit”, va dir ahir el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, en referir-se a la manera de tractar la figura de Dalí. Aquest valor afegit serà ofert en una de les dues grans exposicions de l’any vinent: Gala-Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol. “Sembla estrany però de Gala a penes hi ha un llibre, el que va escriure Estrella de Diego, que serà la comissària d’aquesta mostra que veurem a partir del juliol de 2018”. A la mostra es podran veure quadres de Max Ernst, Picasso i Dalí, fotografies de Man Ray i Cecil Beaton, objectes surrealistes i vestits i estris de tocador de Gala. La mostra es realitzarà conjuntament amb la Fundació Gala-Dalí.

Segons va explicar Serra, l’exposició descobrirà una Gala “que es camufla de musa mentre construeix el seu propi camí com a artista: escriu, dissenya roba, imagina i crea la seva pròpia imatge, a més de convertir-se en essencial en el desenvolupament artístic de Dalí”.

L’altra gran aposta de l’any vinent del MNAC serà una exposició relacionada amb el corrent Art & Crafts, molt emparentat amb el modernisme. La mirada serà des del treball i pensament de l’artesà, empresari, poeta i assagista britànic William Morris (1834-1896), home preocupat pels efectes negatius de la industrialització tant pel que fa als aspectes socials i laborals com de l’impacte sobre l’artesania tradicional britànica. La mostra, coproduïda amb la Fundació Joan March, s’inaugurarà a finals de febrer de l’any vinent. Les peces procedents d’institucions britàniques dialogaran amb altres de la col·lecció del museu.

Serra va continuar expressant el seu descontent davant el fet que la manca d’espai obstaculitzi la possibilitat de desenvolupar els discursos propis del centre. “Necessitem més espai per explicar les coses bé i no tenir les col·leccions atapeïdes”, va dir. De fet, l’ampliació de l’espai cronològic als anys 50, 60 i 70 s’haurà de fer modificant l’espai destinat al Dau al Set, que és el moment en què finalitzava el discurs temporal del museu. En aquest sentit, la temporada vinent es podrà veure una exposició comissariada per Àlex Mitrani i Imma Prieto que tracta d’un moment de transició entre l’informalisme i el pop, i l’art conceptual. “Un instant poc estudiat que a Catalunya té una personalitat diferenciadora dels altres corrents propers”. La mostra que s’inaugurarà el novembre del 2018 té el nom de L’art a les portes del 68: pop i noves pràctiques artístiques a Catalunya.

Per reforçar aquestes sales de l’art de postguerra i avantguarda, el museu tindrà la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) amb una política que Serra té molt clara. No hi ha necessitat de trepitjar els territoris d’altres museus. “No té sentit al MNAC una sala Miró o de Picasso, si tenim ja dos museus que en parlen; el que sí hem acordat amb el Museu Picasso és el préstec per omplir determinats discursos.” Amb el Macba hi ha una acord tàcit per a la mateixa finalitat de completar recorreguts.

També per a l’any vinent està prevista la intervenció de Pedro G. Romero sobre les txeques, els espais de tortura que es feien servir a la Guerra Civil. Un assumpte que, per Serra, “entra dins de les nostres temàtiques”.