“M’agradaria saber dibuixar”

Francisco Ibáñez creu que la clau del seu èxit, i el que és més difícil d’aconseguir per a un autor de còmic, és escriure una bona història. “De dibuixants n’hi ha molts de bons, però d’autors que puguin escriure una bona història ja no n’hi ha tants”, va explicar aquesta setmana en la presentació del seu darrer àlbum de Mortadel·lo i Filemó titulat El 60è aniversari –“ja no sabria explicar de què va perquè ja n’he fet dos o tres més encara per publicar”–. Ibáñez va fer un acte d’humilitat que de ben segur els milions de seguidors que té el negarien: “M’agradaria saber dibuixar.” Però de bona traça sí que en deu tenir, perquè des que la parella d’investigadors va aparèixer a les planes de la revista Pulgarcito el 20 de gener de 1958 no ha parat d’acumular èxits.

Se li va preguntar per si no feia evolucionar els personatges. “Sí que han evolucionat, i molt, el que passa és que ho fan tan lentament que el lector no se n’adona.” Els primers Mortadel·lo i Filemó eren ben diferents dels d’ara. Tenien empresa pròpia d’investigació a la manera de Sherlock Holmes i Watson, fins i tot la roba de Mortadel·lo evocava la del geni de Baker Street. Però arribats els anys 60 i amb el triomf de la franquícia cinematogràfica sobre James Bond, els detectius privats es van convertir en agents d’intel·ligència.

Aquest volum, que serà només una de les propostes de celebració dels 60 anys de la sèrie, té com a protagonista la política internacional. Els president dels Estats Juntets i el de Col·lea de Dalt es reuneixen a la Sala de la Concòrdia de la TIA, amb el Súper de mitjancer. Lògicament l’acord de pau entre les dues potències atòmiques no arriba a bon port.

Entre els projectes que manega Ibáñez es troba un àlbum que ja forma part dels clàssics de la sèrie, el del proper Mundial de futbol a Moscou. “Em sorprèn l’èxit que he tingut amb aquests àlbums amb la poca idea que tinc d’aquest esport.”

L’editor d’Ibáñez, Manuel de Cos, va anunciar la propera edició d’un integral en dos volums de les aventures de Rompetechos, el personatge preferit d’Ibáñez per damunt dels sapastres agents secrets que li han donat la fama.