Jordi Secall, un artista que interactuava amb l'atzar

El dia 16 va morir, víctima d'una malaltia, el pintor Jordi Secall, en un centre hospitalari, prop de Barcelona. El trobarem a faltar; la muller i els dos fills més que ningú, i també els que vam ser amics seus.

En aquesta nota toca parlar d'ell com a artista destacat; present, des que era molt jove, en la vida artística d'aquesta part del país on som. Hi som, però desorientats, perquè fa poc que s'ha quedat sense nom propi. Ens sentim desplaçats, quan ens comparem amb el Jordi. El Jordi va pertànyer als diferents grups d'artistes que es van donar a conèixer aquí, i fora d'aquí, exposant en grup sota noms d'aquí. Per exemple, al Cercle Pere Johan i al Grup de Tarragona. Com és natural, cada un d'aquests grups estava format per artistes de tota procedència.

Dibuixant, pintor, gravador i dissenyador, Jordi Secall va cursar els estudis a l'Escola-Taller d'Art de la Diputació de Tarragona, i els va continuar a La Llotja de Barcelona. L'any 1968 es va graduar en disseny i arts del llibre, i va començar a exercir de professor de l'escola tarragonina a l'aula de gravat que dirigia Ramon Ferran. A banda dels coneixements acadèmics i l'aptitud per transmetre'ls als alumnes, Jordi Secall era per damunt de tot artista; se'n sentia i volia ser-ho. Un artista a la vegada espontani i processador, componedor i improvisador, que interactua amb l'atzar. Les pintures, els gravats i els dibuixos des del primer a l'últim, si els veiem de prop, ens fan companyia, són polits, d'una serenitat olímpica i d'un sabor delicat i exquisit.

Secall es va donar a conèixer com a pintor el dia de Sant Jordi de 1961, en una exposició col·lectiva dels millors artistes d'aquell moment, agrupats amb el nom de Cercle Pere Johan, a la Llibreria Guàrdias. Secall es va distingir dels seus companys i va sorprendre el públic presentant la seva opció pel llenguatge informal universal, que no va abandonar mai. En l'àmbit local se'l compta com un dels primers artistes abstractes.

Al juliol de 1964 va exposar tot sol al Sindicat d'Iniciativa. El va presentar el seu mestre i amic Lluís Saumells. El 1968 va presentar un llibre de poemes seleccionats de Salvador Espriu, il·lustrats amb gravats a l'aiguafort. De 1970 a 1974 es va integrar en la colla d'avantguarda Grup de Tarragona. Amb aquest nom es van celebrar exposicions en diverses ciutats, entre les quals Tarragona i Avinyó (on les va presentar Emili Alba), i la ciutat de Reus, on la va presentar Xavier Amorós. Des de 1995, va pintar, fidel a l'expressionisme abstracte. Va participar en diversos certàmens i exposicions col·lectives. El 2003 (del 10 de gener al 9 de febrer) va exposar individualment al Tinglado 3 del moll de costa del port de Tarragona.