Califòrnia va ser de Lleida

Un lleidatà va ser governador de Califòrnia abans, molt abans, que Arnold Schwarzenegger arribés al càrrec. Gaspar de Portolà (1716-1786) no va guanyar mai cap Oscar, probablement Schwarzenegger tampoc no ho faci, però ningú no li podrà treure haver estat el primer governador de la popular península nord-americana. “L’objectiu que tenim és acostar la figura d’aquest personatge a la gent del carrer”, explica Josep Lluís Ribes, comissari de l’exposició que l’Institut d’Estudis Ilerdencs dedica a Gaspar de Portolà. A partir d’avui i fins al 15 de febrer la mostra il·lustra les aventures que van passar el centenar de membres de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya en el seu viatge transoceànic per prendre possessió, en nom de la corona espanyola, de territoris americans com San Diego i Monterey. Gaspar de Portolà, amb el grau de coronel, i Pere Fages, tinent coronel natural de Guissona, són dos noms clau d’aquelles expedicions de milicians.

Josep Lluís Ribes posa de manifest que aquells eren homes amb esperit de servei. “Més que aventurers, eren oficials de l’exèrcit. Rebien ordres i les executaven”, explica.

La finalitat que persegueix l’exposició és divulgar detalls d’aquells personatges i de les seves gestes. “Són molt poc coneguts popularment”, exposa Josep Lluís Ribes, i obre la porta que puguin haver estat víctimes de la manipulació que es va fer del seu llegat durant una fase molt fosca de la nostra història recent. “A Gaspar de Portolà el franquisme el va utilitzar moltíssim per tot el que implica l’exaltació de l’heroi, l’imperialisme i el discurs caspós”, raona.

En aquest context, posa de manifest que ara el es busca és “reivindicar personatges fascinants que van tenir protagonisme en aquella Espanya negra”. Hi afegeix que “tot el que tingui relació amb l’Espanya negra és ara actualitat”.

En aquest sentit, Josep Lluís Ribes no dubta quan li pregunten si Gaspar de Portolà, que tantes vegades va entrar en batalla en nom de la corona espanyola, entendria ara el sentiment majoritari de rebuig de Catalunya vers el que representen les institucions espanyoles. “Ell era un veterà de guerra però va desobeir moltes vegades les ordres que rebia per qüestions humanes.” Un exemple en són les indicacions perquè fes cau i net amb els jesuïtes que ocupaven les terres que ells anaven conquerint i que passaven a ser dominis de la corona espanyola. “Malgrat que ell va ser qui va portar l’ordre i va executar l’expulsió, consta un document en què un jesuïta deixa constància del magnífico Portolà, segurament pel tracte que elsi va dispensar.” El comissari de l’exposició posa de manifest que ja llavors “hi havia símptomes de discrepància amb aquella corona espanyola”. Coincidint amb l’exposició, l’Institut d’Estudis Ilerdencs va començar ahir un congrés internacional dedicat a la figura de Portolà que avui continua.