Xavier Baró: «Per a la cançó tradicional cal sentir aquesta vibració sonora que ens arriba de la terra»
Autor d'un dels millors discos catalans de l'any passat (Lluny del camí ral), Xavier Baró (Almacelles, 1954) torna avui a Barcelona per oferir, en el marc del festival Barnasants (Harlem; 20.00 h), no únicament una relectura d'aquest novè disc en solitari («jo no faig presentacions de discos, simplement trec discos i continuo fent concerts»), sinó per començar a difondre el material amb el qual treballa: un disc basat en cançons tradicionals catalanes recuperades de les guerres carlines o escrites coincidint amb l'arribada del ferrocarril. «És una tradició bastant diferent a la que s'entén des del Tradicionàrius –matisa–. Per exemple, no hi ha gralles ni coses així. És una idea de cançó tradicional per a la qual cal sentir aquesta vibració sonora que ens arriba de la terra. Com deia Francesc Pujols, la cultura catalana ens ve de la terra i ens puja pels peus.»
No és, però, l'únic projecte de Baró, que continua treballant en un altre disc (en aquest cas, amb material propi, i que podria publicar-se abans) i desfilant per tota mena d'escenaris del país. «Els concerts els veig com travesses de tempestes davant d'un públic que pateix el mateix aiguat. Espero que el contacte amb la cançó els serveixi per a alguna renovació o per veure ni que sigui una llumeta.»
El Barnasants, avui, també rebrà Dani Flaco i Rafa Pons, a l'Hospitalet.
