Cultura popular

ALBERT CATALÀ POU

PRESIDENT D’AMICS DEL PESSEBRE DEL BAIX EMPORDÀ I DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE PESSEBRISTES

“Hem introduït els castells del Baix Empordà en el pessebre clàssic”

Fins al 14 de gener, els pessebristes baix-empordanesos fan la mostra anual a Mont-ras, aquest cop amb una repassada per l’arquitectura més tradicional de la comarca

La 14a Mostra de Pessebres del Baix Empordà obre al públic cada dia –d’11 a 13 h i de 17 a 20 h, i també els festius– fins al 14 de gener a la sala polivalent de l’ajuntament de Mont-ras. Aquest any s’han fixat el repte de reproduir molts dels castells de la comarca, els visibles però també els més amagats en llogarets. I se n’han sortit.

Per què castells?
Mirem de compaginar l’art del pessebrisme amb algun valor afegit, com en aquest cas la història. Hem volgut introduir els castells del Baix Empordà en les escenes del pessebre clàssic. I ens ha servit per descobrir moltes coses.
Com ara?
Que n’hi ha dels segles IX i X, com els de Pals i Peratallada. Però de tan recents com el de Cap Roig, del segle XX. I casos peculiars com el de Púbol, que després d’una època esplendorosa entre els segles XIV i XV, va caure en decadència fins que el 1969 va caure en mans de Dalí i el va refer. També n’hi ha algun de duplicat, com per exemple el de Sant Esteve de Palamós, que en una escena s’ha recreat com era originàriament al segle XIII i en una altra es pot reconèixer en l’estat de ruïna actual.
És el primer cop que innoven?
Fins ara, les mostres de pessebres i diorames les fèiem a la manera tradicional. Però des de fa una dècada el pessebrisme ha volgut fer un salt endavant com a art, per atraure més gent. Ha estat una mica cansat, perquè les reproduccions dels castells no deixen de ser una complicació afegida, però crec que ha valgut la pena, perquè les 29 persones que n’han fet han intentat que fossin el més fidedignes possible.
Entenc que han hagut d’investigar una mica...
Evidentment, hi ha més dificultat per la tasca de documentació, però el treball de recerca fet per Gabriel Martín, de Palamós, amb el seu llibre sobre els castells del Baix Empordà, ens ha ajudat molt. Hem adjuntat informació històrica, la descripció i la situació de cada edifici per facilitar la visita. I esperem que els escolars que vinguin, sobretot al gener, puguin fer una classe d’història diferent.
Què es triga a tenir a punt cada pessebre?
És relatiu i depèn de cadascú. Hi ha gent que al febrer ja s’hi posa, de mica en mica, i amb molts retocs. I d’aquests n’hi ha alguns que no l’acaben fins la nit abans de presentar-lo.
Ja han pensat nous temes per a l’any vinent?
Encara no ho tenim decidit, però a la comarca podem explotar altres elements arquitectònics i patrimonials, com ara les torres de guaita.
Quina salut té el món del pessebrisme al Baix Empordà?
L’associació té ara 150 socis. Als inicis érem una petita colla de catorze aficionats dispersos. Però l’associació ens va animar a créixer i atraure gent que no estava associada enlloc i nous aficionats. Cada any fem una escola de pessebrisme, i aquest cop vint persones han fet els pessebres in situ des del setembre.
Com és que van acabar a Mont-ras?
El 2004, havíem picat les portes de diversos ajuntaments i a Mont-ras ens les van obrir. Ens van cedir espais per a l’escola i l’oportunitat d’exposar en aquesta sala polivalent. És el punt de votació habitual en les eleccions, però fins i tot han fet els tràmits per cercar un lloc alternatiu com a col·legi electoral el dia 21 i no alterar la celebració de la mostra. El poble, a més, s’hi ha implicat. L’escola participa amb el seu propi pessebre i ells han reproduït el castell del Montgrí.
I aprofitant que també presideix la Federació Catalana de Pessebrisme, com està l’art en el conjunt del país?
Hem aconseguit ser presents en el Consell de l’Associacionisme Cultural, amb altres arts i tradicions populars. Aglutinem 65 associacions i 15.000 socis de tot Catalunya, però estem segurs que hi ha encara molts més milers de pessebristes aficionats que no pertanyen a cap entitat, i volem que s’hi sumin.
Com els volen atraure?
Donant-los incentius perquè s’adhereixin a alguna de les associacions. Molta gent va per lliure i és reticent a pagar quotes si creu que no li reporten cap benefici. Però hem posat en marxa un carnet unificat entre la federació i totes les entitats que oferirà avantatges i descomptes en la compra de materials, figures o les entrades a museus, fires i mercats especialitzats. A banda d’això, també hem estrenat una aplicació per a mòbils que dona visibilitat a les associacions i exposicions que es fan aquests dies.
Quant fa, que n’és president?
Aquest és el cinquè any i, per estatuts, me’n queden tres. El màxim són vuit i és un honor, però també una gran feinada. També és positiu que hi hagi relleus, perquè hi ha molta altra gent amb empenta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia