Prevenció contra la idiotització

Raquel Córcoles (Reus, 1986), Moderna de Pueblo, és dona del segle XXI. Com a autora de còmics fa servir la tecnologia de l’època. Quan gent de la vella època com jo li demana una dedicatòria amb dibuixet, treu el tampó i l’estampa al llibre. El seu llapis és l’ordinador i el seu lloc natural de difusió de l’obra ha estat internet, un marc lliure que ha facilitat l’allau de dones dibuixants que han aparegut en un àmbit de sempre copat pels homes. I com és natural, el contingut també ha canviat. Dones que parlen de dones, de la relació entre elles i amb els homes. “És normal que ocupassin aquest espai, a les editorials no ens han fet mai gaire cas.”

Aquest grapat d’autores sol basar-se en el seu entorn personal, com ho fa Moderna de Pueblo, que s’autoafirma com a feminista tot i reconèixer el seu masclisme. Tant és així que a la seva plana web ha penjat les seves vinyetes masclistes, realitzades no amb aquesta intenció, però sí influïda per la interiorització de masclisme, procés que pateixen tant els homes com les dones degut a l’imperatiu social. Moderna ha pres consciencia dels tics masclistes que es poden filtrar a la seva obra sovint pels comentaris de la xarxa en què altres dones li fan parar atenció sobre el component masclista d’alguns dels treballs.

L’autora es va donar a conèixer amb Soy de pueblo, en què quedava prou clara la seva voluntat d’anar a desmuntar estereotips, perquè són els estereotips els que fan que la gent actuï amb poca naturalitat i jutgi les persones sense criteri.

A Idiotizadas (Zenith), la Moderna parla dels estereotips que els són imposats a les dones des que neixen i com han de lluitar per desfer-se’n i actuar segons criteris propis i no amb els que els venen marcats de fàbrica per la societat. Per això, la dibuixant de Reus utilitza com a fil conductor de les històries del llibre els relats de princeses. Un tema prou evident del que és l’educació sexista als jocs infantils.

Les princeses del seu conte són dones de la seva generació, entre vint-i-molts i trenta-i-pocs. Les protagonistes són noies que tracten –no sempre– de trencar amb el paper de princesetes. A vegades aquest trencament no és voluntari i conscient, sinó que ve imposat per les circumstàncies. Amigues que es distancien perquè apareix un home. Amigues que es resisteixen al pas del temps. Amigues víctimes –i esclaves– dels arquetips de bellesa. Amigues que discuteixen i amigues que malgrat tot segueixen sent amigues mentre intenten trobar la correspondència entre els seus desitjos, la seva realitat i el seu pensament.

El pont de la ficció amb la realitat l’estableix l’autora amb iròniques significacions dels contes La sirenita pescada: “El anzuelo del amor morderás y tu mundo por él dejarás”; Zorricienta: “A las 12 en casa estarás o el zorrón del pueblo serás”; i Gordinieves: “En el espejo te mirarás y tu cuerpo siempre odiarás.”

Tot i que Moderna fa servir l’humor i planteja les històries en clau de comèdia, el seu discurs és radicalment feminista. I la seva pretensió és ambiciosa: aconseguir que la lectura del còmic aporti un punt de conscienciació. “Només amb el reconeixement del nostre masclisme podrem avançar”. I encoratja no només les dones sinó també els homes a “declarar-se feministes”.