predileccions
D. Sam Abrams
L’alta claror del viure
Aviat –el 29 de gener de l’any vinent– farà tres anys que va morir prematurament Carles Miralles, una de les veus poètiques més destacades, més fines i més enriquidores de la lírica catalana del segle XX. I, al mateix temps, hem de dir que, de manera paradoxal, la seva veu tan singular és indubtablement una de les més desconegudes del conjunt de la poesia catalana moderna. Els lectors del país es priven d’un dels privilegis més alts possibles en no endinsar-se en la seva obra, aplegada en tres volums: D’aspra dolcesa. Poesia 1963-2001 (2002, amb 138 poemes inèdits o no recollits), L’ombra dels dies roja (2009) i Tres suites, que acaba d’aparèixer pòstumament, gràcies als esforços de Carmina Jori i Jordi Cornudella.
L’obra poètica general de Carles Miralles dibuixa una clara línia ascendent de progressiva assumpció i desplegament fins a les darreres conseqüències de la pròpia veu i visió de la condició humana i del món. Hi ha un clar punt d’inflexió –La mà de l’arquer (1991)– que marca el pas de la maduresa a l’extrema maduresa. A partir d’aquell moment, Miralles no pararà de donar obres que només es poden caracteritzar com a obres mestres. I ara ens arriba Tres suites, que corona, ara definitivament, una trajectòria impecable de més de mig segle.
No hem de pensar pas que Tres suites sigui un llibre inacabat o residual, rescatat i reflotat d’entre els papers personals de l’arxiu del poeta, com sol passar amb les obres pòstumes de molts grans poetes. És una creació poètica de primera magnitud, que no decau en cap moment, una creació que autènticament emociona per la seva excel·lència humana, intel·lectual i artística. És un llibre on Miralles va fer els darrers pronunciaments sobre els temes que vertebraven la seva obra des de sempre, però ara contemplats i meditats des d’un nou punt de vista: la serenitat de la saviesa dels anys, la plenitud de l’experiència vital i l’innegable mestratge poètic.
En definitiva, és un llibre que constitueix una síntesi molt concentrada de la seva producció, que el poeta porta molt més enllà, explorant nous territoris lírics. En aquest llibre brilla com mai abans el vitalisme de Miralles per sobre del to elegíac d’una bona part de la seva obra. A Tres suites es resolen en una harmonia generosa, lluminosa i exigent alguns dels conflictes estètics i conceptuals que havien perseguit el poeta tot al llarg de la seva carrera. Un llibre ple de poemes francament memorables, tal com volien els estimats grecs antics de Miralles.