Veus d'or

la primera medalla d'or de sant pol. El Cor Germanor ha obtingut la primera medalla d'or que atorga l'Ajuntament de Sant Pol per la seva trajectòria al servei de la llengua i la cultura catalanes i per haver dut el nom de Sant Pol arreu del territori.

Dilluns passat, 25 de gener, l'església de Sant Pol acollia l'última actuació del Cor Germanor. Els qui hi van assistir parlen d'un ple absolut, i fins i tot sembla que hi va haver gent que va marxar per falta de lloc. Hi actuava l'Orquestra de Cambra de l'Empordà en el marc del cicle de concerts de les Volandes Santpolenques. Però en realitat va ser una jornada de lluïment dels membres del Cor Germanor i la millor manera d'acomiadar-se del seu públic després de 62 anys d'història marcada per la defensa de la llengua i del país, que sempre ha estat la seva fita. Van interpretar tres peces i van rebre la primera medalla d'or que atorga l'Ajuntament en reconeixement a la seva tasca a favor de la cultura catalana. El director de la formació, que ho ha estat durant cinquanta anys, Eduard Estol, no amaga l'orgull d'haver abanderat un grup hereu dels Cors Clavé en què encara s'hi podien trobar veus que ja van començar el mateix dia de la seva fundació, el 29 de desembre del 1947. «Abans d'aquesta data hi havia dos cors a Sant Pol amb una certa rivalitat, però després de la Guerra Civil va ser Antonio Sauleda qui va tornar a revifar l'activitat i es va arribar a reunir una seixantena d'homes», indica, i puntualitza que des de llavors «ininterrompudament» el Cor Germanor es va mantenir en actiu protagonitzant les tradicionals caramelles per Pasqua. Tot i això, el temps no perdona i la trajectòria del Cor Germanor es va veure afectada des de fa uns vuit anys per la falta de noves incorporacions que poguessin substituir els cantaires més grans. «No ens podíem mantenir eternament, perquè ja hi ha gent que supera els 80, alguns a qui els falla la veu i d'altres que s'han de moure amb bastó. Era millor acabar amb dignitat», assenyala, fent memòria que va ser el mes de maig passat quan en una assemblea es va decidir dissoldre la formació. «Els joves tenen una oferta lúdica tan àmplia que era molt difícil que s'interessessin per formar part d'un cor», diu convençut.

I quin ha estat el secret de l'èxit? «Doncs suposo que el fet de ser només homes també ha facilitat les coses, perquè no teníem les obligacions de les dones, i això de trobar-se setmanalment per assajar ens permetia sortir de casa», aventura. Estol comenta que, entre d'altres, un dels principals objectius dels Cors Clavé en la seva creació va ser treure els homes dels cafès i atorgar-los una activitat diferent i engrescadora que els mantingués entretinguts. «Quan jo em vaig fer càrrec del cor, l'any 1960, encara hi havia homes que eren analfabets i que aprenien la lletra de les cançons a còpia de repetir les paraules», diu Eduard Estol, que manté que els temps més complexos i alhora emocionants per a la formació coral van ser els dels anys seixanta i setanta. «Cantàvem cançons amb lletres força atrevides per l'època, però com que ho fèiem en català la Guàrdia Civil que ens venia a controlar no les entenia!», explica fent una rialla, i afegeix sense embuts: «Ha estat una experiència excepcional.» Sens dubte.