“Hem tornat a situar Figueres al seu lloc en el món de la sardana”

I tant que sí. Tenim socis que s’havien donat de baixa i que ara tornen, ens arriben nous socis i gent jove que ve a aprendre a ballar-ne. Ho veiem a l’estiu amb les ballades que fem a la Rambla els divendres de juliol i agost. També s’hi apunten turistes que visiten Figueres.

S’ha notat molt i és evident que ha estat l’ocasió de dinamitzar-ho. De fet, ja feia dos anys que treballàvem amb una junta renovada al foment; anteriorment havia anat una mica de baixa, es feien més coses i hem aconseguit recuperar-ho.

D’ençà del mes de març hem fet 105 actes, 291 ballades de sardanes. No han estat només sardanes, s’han fet conferències i totes les entitats de la ciutat s’han adherit a la celebració amb actes. De fet, aquest 2017 tenia una doble vessant a Figueres: capitalitat de la sardana i bicentenari del naixement de Pep Ventura. Serà insuperable per les altres capitals, perquè realment hem fet moltes coses.

Em costaria triar; va ser molt bonic quan vam anar a Montserrat, el 8 d’octubre passat. Ho vam fer precisament perquè Pep Ventura hi va ser convidat fa 160 anys, un 8 d’octubre. També destacaria el concert de carilló amb la Cobla Sant Jordi, a l’estiu. Un concert també molt especial és el que ens van oferir l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i la Filharmònica de Catalunya, el mes de novembre passat. Va ser un concert basat en obres de Pep Ventura i del seu fill, Benet Ventura. Moltes de les obres que es van interpretar en aquell concert no s’havien tocat mai. Però tots els actes han estat importants, també les “sardanes desestructurades” durant l’Acústica, o bé la vinculació de la sardana amb la mostra de vi i amb la marató que hem fet fa poc... Figueres ha viscut tot un any amb sardanes.

L’any de capitalitat per a Figueres s’acabarà l’11 de març; el 18 de març comença l’Any de Montblanc. Aquest mes de gener presentarem la part final del programa. Del 2 al 4 de febrer farem el tancament de l’Any Pep Ventura, ja que el 2 de febrer és el dia del seu naixement. Però ja tenim clar que a Figueres volem continuar fent actes tot l’any, sense trepitjar el que es faci a Montblanc.

Uns 250 socis; i les cinc persones que formem la junta hem hagut de treballar molt; hem tingut entrebancs, coses que no depenen de nosaltres, com ara l’aprovació del pressupost municipal, que es va encallar amb el govern en minoria, però ens n’hem sortit. L’Ajuntament ens ha ajudat molt, i concretament el regidor Quim Felip. També Alfons Gumbau, coordinador de l’esdeveniment.

Està clar que vinc d’una família que sempre ha estat lligada a la música, la sardana i les cobles. El meu avi, Carles Mauné, amb la Cobla Antiga Pep, el meu pare, Florenci, compositor, i amb la Cobla Orquestra Costa Brava. Tinc tot l’arxiu de la família, instruments i partitures; el meu pare va morir jove però la sardana sempre ha format part de la família.

Quan vam tancar la sabateria que teníem a Figueres, el 2014, els vaig dir “si em necessiteu, aquí em teniu”. El foment no feia gaires activitats en aquell moment. Vaig entrar a la presidència a principis del 2015.

En absolut. Ho vaig proposar a la junta, tot just començàvem, érem pocs, no sabíem com ens ho faríem i ningú ho veia clar. la proposta es va aprovar per ple i des d’aquell moment no hem parat de treballar.

No; és com una espina que tenia clavada. La proclamació d’una ciutat capital de la sardana existeix des de fa 5 anys: abans cada any es proclamava una Ciutat Pubilla de la Sardana, però Figueres no ho va ser mai, segurament per algun pique. I als anys 60, fins i tot Figueres es va autoproclamar Ciutat, Mare de la Sardana. Però finalment ho hem aconseguit. Hem tornat a situar Figueres en el món de la sardana.