El forn de calç que es nega a morir

Un grup de voluntaris està portant a terme el procés per recuperar la cuita de calç al forn gran de Fonteta, a Forallac. Un procés llarg i complex que ha de culminar el març de l’any vinent. Amb aquesta iniciativa es vol homenatjar i recordar la importància que va tenir l’activitat en la configuració social i econòmica del municipi fins al primer terç del segle XX. La producció de calç de Fonteta i Sant Climent de Peralta tenia una gran demanda ordinària a la comarca, i una part de la producció es carregava en ferrocarril i en vaixells i viatjava fins a Barcelona.

Un treball que ja ha fet aflorar restes amb uns resultats sorprenents. Entre les troballes destaca la descoberta als estrats de l’olla del forn de la restes del carbó de l’ultima cuita, la cendra i la calç que hi va quedar després de desenfornar-lo, ara fa més de cent anys. Tot plegat enterrat sota un metre de sediment que precisament ho han conservat fins avui.

L’activitat d’aquesta recuperació s’està portant a terme per fases, amb la col·laboració de voluntaris i algunes de les poques persones que recorden com es feia la calç. El primer pas, que es va iniciar el març passat, va consistir en la neteja i el desbrossament del forn. Aquesta va ser una oportunitat per conèixer el forn i parlar amb les persones que assessoraran la cuita: Enric Mateu, Josep Puig i Josep Matés, tots tres veïns de Fonteta. Un procés llarg que és possible gràcies a la implicació d’una bona colla de voluntaris. Tots ells coordinats pel mestre terrisser Josep Matés, de Fonteta, que des de fa uns anys està treballant i coordinant les parts implicades en aquest projecte.

També ha estat imprescindible la col·laboració dels propietaris del forn i d’un camp del costat, d’on s’extraurà el material per a la cuita. Forallac té una gran tradició en recuperació de patrimoni, com ara la carbonera.