Irún continua el seu viatge amb el tercer disc, ‘Kamins’

Després de dos discos titulats Vagabund (2003) i Viatger (2007), la cantautora alt-empordanesa Irún continua el seu llarg viatge musical amb un tercer disc titulat Kamins, que PSM Music publicarà entre finals de gener i principis de febrer. Com a avançament d’aquest nou treball, divendres vinent sortiran a la llum dos primers singles a través de les plataformes digitals, Silenci i Pupilas de mercurio, en representació d’aquest disc bilingüe, amb sis temes en català i quatre en castellà. “Escric en català o en castellà en funció del receptor, perquè gairebé sempre penso en algú quan escric una cançó”, afirma Núria Ripoll March, com es diu en el registre aquesta cantant de Castelló d’Empúries.

Kamins –escrit amb k, per “la cosa punk que encara em queda”, diu Irún – ha estat un disc de gestació molt lenta: les primeres maquetes es van gravar entre el 2007 i el 2008 a l’estudi Discos Artesanales de Joan Ferrer, a Vila-sacra. Posteriorment, les cançons es van treballar d’una manera intermitent, entre el 2009 i el 2017, als estudis Cat Fly, de Barcelona, amb Josep Giménez i Ebú com a productors. A més, Giménez s’ha encarregat dels arranjaments i les programacions i toca el baix i la guitarra en aquest disc en què també han participat com a músics Higini Fernández Arba (guitarra acústica), Roger Ripoll March (saxo), Tomàs Fletxa Morales (teclats), Joel Llaquet (guitarra) i Josema Urós (guitarra, cors i arranjaments), que a més ha fet el disseny gràfic del disc. Irún, que també toca la guitarra, té com a coristes la seva filla, Aitana Chanca –que segueix els seus passos en el món de la música–, i Ainhoa Bagué a la cançó Petjades.

Totes les cançons de Kamins són inèdites, discogràficament parlant, excepte Nit de foc, que Irún ja va gravar per al disc solidari Després de les cendres (2013), una iniciativa de diversos artistes empordanesos a benefici dels afectats pels grans incendis que van tenir lloc l’estiu del 2012 a l’Alt Empordà. El nou disc d’Irún s’obre amb Silenci, descrita simplement com “una cançó d’amor”, i es tanca amb Tot està per fer, “un tema de caire més social, sobretot allò que Occident hauria de valorar d’Orient i no ho fa”. Entre l’una i l’altra hi ha altres cançons tan diferents com ara Pupilas de mercurio –“Un tema, que va néixer fa molts anys com un poema, sobre com és la vida al carrer quan estàs completament deteriorat”– o la “molt pop” Avatares. Estilísticament, aquest és un disc molt divers, que va del blues-rock contundent de La calle a rumbes tan atípiques com ara Morir de pie i Baixada al port.

“Al llarg d’aquests anys he notat una gran evolució tècnica en el món de la música, però al mateix temps cada vegada és més difícil trobar concerts i per això sempre he hagut de treballar en altres feines, sense deixar mai de tocar i fent almenys sis o set bolos a l’any”, remarca Irún.