Gargots filosòfics

Iolanda Batallé s’està esforçant molt per enlairar el projecte editorial Rata (o “:Rata...”, com els agrada escriure), el més personal dels que comanda, com ara Catedral, Bridge, La Galera... Als diaris de Sanmao, els paradisos d’Aurora Bertrana, vegetarianes com Han Kang, innocents com Polleri, la poesia trencadora dels grans Joan Brossa i Carles Hac Mor i, entre d’altres, les coses (emotives) que han vist els ulls del sempre intransferible i pulcre Josep Lluís Badal, ara cal afegir les Rates de Julio César Pérez.

Nascut a Barcelona el 1974, però resident a Mallorca fa anys, Julio César Pérez es va llicenciar en belles arts, tot i que entre anades i vingudes a la pintura, va “treballar en tota mena d’empreses absurdes”. El 2016, Batallé “el segresta i reclou en una madriguera on és obligat a dibuixar rates sense parar”, com llegim a la nota biogràfica. El resultat és aquest llibre que, com defineix Sebastià Alzamora en un pròleg erudit, ben articulat i fa l’efecte que amb elogis ben sincers (Pérez ha il·lustrat el nou poemari d’Alzamora a Proa, La netedat), “és una novel·la perquè té capítols i és gràfica perquè té dibuixos”.

En algunes de les dues-centes pàgines del llibre el traç dels dibuixos és gruixut o, com al final de tot, hi ha unes rates formades per taques d’aquarel·la –amb l’atractiu de les de Rorschach–, però en la majoria els traç és prim i ràpid, tremolós, com el que fa el company Jordi Soler cada dia a la pàgina 5 d’aquest diari. Unes il·lustracions agargotades i expressives, sovint acompanyades de text, no sempre. Un text escrit a mà i, en general, en majúscules.

Pel que fa a la distribució gràfica pels nou capítols pot ser amb vinyetes tancades, però en molts casos són successions d’accions sense delimitar, diàlegs, escenificacions en pocs fragments...

Amb tot plegat, Pérez ens ofereix un repertori de reflexions, sentències, idees, conceptes, de tota mena de temàtiques, amb humor, molt d’humor, surrealisme, existencialisme, amb jocs intel·lectuals i de referents, creant recorreguts de pensament en què la crítica és present, una mica com el conill de Liniers, però amb més mala llet, per això són rates. I convidats com ara Pessoa, Dostoievski, Salinger, el Petit Príncep, el Gòlem i, entre d’altres, el compositor Arvo Pärt. I Marcelo Bielsa.

Rates és un títol sorprenent construït a cops de llibertat que, depenent de la sensibilitat del lector, sovint provoca el riure, l’aplaudiment, un desconcert estimulant, trempador. Llarga vida a les rates.