Els drets de tots

El cinema Lauren de Reus és l'únic de les comarques de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que ahir va mantenir les portes obertes, contràriament a la resta, que van adherir-se a la vaga perquè la llei que s'està tramitant és «contrària als DRETS [amb majúscules] de les empreses de sales de cinema, dels seus treballadors i, en conseqüència, contrària als espectadors», segons avisava el cartell penjat a les taquilles dels cinemes de les Gavarres de Tarragona. Alguns espectadors que no s'havien assabentat que els exhibidors vetllaven per protegir-los tancant-los les portes giraven cua en veure el cartell o preguntaven al vigilant, que els informava de la situació: el cinema era tancat, i això que «els amos són catalans», reflexionava. La tarda d'ahir va resultar-li d'allò més tranquil·la; només expectant per si a «algun independentista» se li acudia utilitzar un esprai per decorar l'entrada del cinema. Això sí que no; ara bé, «si volen tirar pamflets, no hi ha problema». Però ni una cosa ni l'altra perquè aquella zona era un desert no gaire menys transitat que un dilluns qualsevol. Tant aquest dia de la setmana com el dimarts són els més fluixos, aquí i arreu, van confirmar als Lauren de Reus, que tot i nodrir-se d'alguns espectadors que havien provat sort a les Gavarres, asseguraven que el ritme de vendes d'entrades era l'habitual de principi de setmana.

Maria Elena Quirós amb la seva filla Rocío, va fer el trajecte Les Gavarres-Reus perquè tot i admetre: «Hem sentit la notícia», no sabien res de la llei. En canvi, la majoria d'espectadors sí que n'estaven al corrent i d'opinions diverses sobre la nova normativa, se'n recollien per omplir un cabàs. Així, Roser Claverol explicava: «M'encantaria que totes les pel·lícules es doblessin al català», una opinió als antípodes de la d'Edwin Montalbo, que manifestava: «No ho trobo correcte perquè t'obliguen a fer una cosa que no vols», afegint-hi que això passa «des de fa vint anys». Altres s'ho miren més pel cantó de la pela, com un dels espectadors que ahir van desplaçar-se des de «la capital [Tarragona]», segons va subratllar, fins a Reus per poder veure una pel·lícula a la gran pantalla. Sense voler donar el seu nom, va pontificar que «la causa és bona, però el moment econòmic no és l'adient».

I n'hi ha d'altres que no es conformen ni amb la nova llei del cinema ni tampoc amb l'estat de la qüestió actual, com ara Jordi Mercadé i Quim Packard, que abans d'entrar a veure la taquillera Sherlock Holmes demanaven poder «veure més pel·lícules en versió original» al cine. Tots dos lamentaven que a excepció del Centre de Lectura de Reus, «que fa una bona programació en versió original», enlloc més del territori poden veure els films sense ser doblats. Però rarament les empreses de sales de cinema faran vaga per defensar ni aquest DRET del públic a veure els films tal com han estat creats, ni el de qui vol sentir Nelson Mandela/Morgan Freeman parlant en català.