Una novel·la coral d'intrigues i passions

Us imagineu que Obama s'instal·lés a les nostres contrades? Doncs Octavi Cèsar August, l'home més poderós de la seva època i l'emperador romà més admirat de la història, s'instal·là a la ciutat de Tàrraco l'any 27 abans de Crist. I va canviar els designis del món.

A Europa es consolidaria la romanització amb una manera de fer, de sentir, de pensar, de legislar, d'entendre la vida i de parlar que va arribar fins a Amèrica. Fent tanta fortuna que, avui, els immigrants que vénen d'allà són ells els llatins i no nosaltres, els catalans, romans de tota la vida. Però tornem a El Somni de Tàrraco. Gràcies a la presència d'August, Tàrraco esdevindria la ciutat més important de la Mediterrània. El melic del món. Però el preu que s'hauria de pagar seria molt alt. Un preu que cotitzaria en sang. En aquest sentit, la trama de la novel·la El somni de Tàrraco està farcida de crims, persecucions i traïcions que sorprenen el lector amb les seves intrigues del tot versemblants, històries d'amors que enamoren, conspiracions i lluites intestines per les ànsies de riquesa en plena febre de l'or líquid, l'oli, que ens enganxen amb ganes de llegir una pàgina rere l'altra.

Les novel·les històriques –potser hauríem de definir què significa aquest terme– quan parlen de l'antiga Roma o del món clàssic s'obliden sovint de Tàrraco. Per una banda, Barcino, que era un poblet, avui pesa massa des del present i, per l'altra, durant el segle XX i per influència del franquisme es va promocionar més ciutats com ara Mèrida o Segòvia, que van ser grans ciutats romanes, però que no tingueren la força capital de Tàrraco. Tarragona era un ciutat catalana, en un moment en què Catalunya encara es considerava territori vençut. En aquest sentit, Xulio Ricardo Trigo ens fa justícia i recupera el temps perdut amb una gran novel·la que té tots els ingredients per esdevenir un best seller. Fa justícia històrica i arregla un greuge pendent, posant al món literari l'esplendor de la nostra història no específicament tarragonina sinó catalana amb paisatges que ens són molt familiars com Ilerda (Lleida) o Ausa (Vic).

L' autor fa una tasca interessant de reconstrucció, que esdevé un valor afegit a l'argument. Així, el lector penetra en un somni que pren una atmosfera pròpia, que ens subjuga i ens sedueix. Els probables anacronismes que poden sorgir en qualsevol novel·la històrica queden aquí diluïts per la força de la trama. El text ens fa entendre l'època, però de cap manera pretén ser un documental sinó una narració plena d'acció i neguit que belluga els personatges en un escenari que podem trepitjar cada dia, després de dos mil anys.

Xulio Ricardo Trigo aconsegueix aquesta tasca difícil gràcies al fet que hi podem trobar històries humanes, possibles, versemblants, realistes. Gairebé tan reals que podrien esdevenir sempre: abans i ara i aquí.

D'entre tots els personatges em quedo amb Perthus el Vell: un metge ancià nascut a les muntanyes d'Ausa (Vic). També és el narrador de la seva història amb una veu intermitent que es creua amb els fets esdevinguts, com la d'un narrador aliè, una veu en off que rememora i contempla de lluny els poderosos que l'han dut a Tàrraco –gràcies a la seva sapiència pel que fa al coneixement de les plantes medicinals– un mèrit que li va reconèixer el seu protector, Antoni Musa, el metge imperial. D'alguna manera, la veu de Perthus atenua el brogit de l'acció, posant una distància interior i esdevenint un element de reflexió que potser és el del mateix autor. Si no voleu estar sols, Sul·la i Adriana, Manni, Lucà, Apol·lodor d'Efes, Virgili Poncius, Lucius, Nidia i la muller de l'emperador Octavi August, Llívia Drusil·la, us faran companyia en aquest viatge en el temps que ens proposa Xulio Ricardo Trigo. Bona lectura.