Biografies històriques... o futures

De vegades (per sort no se n’abusa) es publiquen biografies per als més petits de persones famoses i/o interessants. Us en presentem un parell de noves i, també, un llibre molt dinàmic per aprendre a ser una estrella de la música, de l’art o de la interpretació.

A Sobre un raig de llum, Jennifer Berne fa una síntesi de la vida d’Albert Einstein. En un apèndix final, l’autora amplia una mica alguns dels punts més científics. És complicat fer un retrat amb poques traçades, i encara més d’un personatge carregat de peculiaritats, i de conceptes complexos, com el matemàtic alemany. Berne se’n surt bastant bé. Les il·lustracions de Radunsky no amplien els conceptes, no van més enllà del text, però es mouen amb personalitat pels espais buits de les pàgines que simulen ser de material artesanal.

Les idees de l’Ada ens explica la vida i obra d’un personatge també de perfil científic però no tan conegut com Einstein. Es tracta de la matemàtica londinenca Ada Lovelace (1815-1852), la primera programadora informàtica de la història. El pare sí que era famós, el poeta tarambana Lord Byron. Qui la va educar, i d’una manera molt estricta, va ser la seva mare, la matemàtica i membre de l’alta societat Anne Milbanke, que quan l’Ada tenia un any va abandonar Byron.

El text de Robinson és més llarg que el de Berne i molt més detallat i ben aprofitat. Les il·lustracions, també de Robinson, utilitzen la tècnica del collage per mostrar amb perícia personatges, escenes, màquines i plantejaments matemàtics.

L’Ada va conèixer personalitats com ara Dickens i, sobretot, científics com Michael Faraday, Mary Fairfax Somerville i l’enginyer Charles Babbage, amb qui l’Ada va crear una calculadora amb targetes perforades. I tot això una dona del segle XIX (amb el que això significa!) de salut feble que va morir d’un càncer d’úter quan només tenia 36 anys. Admirable.

Finalment us parlem de Vull ser una estrella. Un llibre per a futurs cantants, actors i pintors, que forma part d’una col·lecció amb títols com ara Vull narrar històries i Com es fan les coses?

És un llibre dinàmic i atractiu gràcies al format ple de dibuixos i breus textos enquadrats, solapes, sobres, desplegables, manualitats... És molt accessible (en part gràcies a la traducció de Mònica Font) sense perdre un rigor que cal agrair. Només de llegir el llibre cap fill nostre es convertirà en una estrella, però les pistes que donen no són un simple joc. Una manera activa d’acumular un bon grapat de coneixements variats, des de com preparar targetes per als fans fins a com organitzar una exposició passant per una cosa que els nens i nenes actuals ja controlen de sèrie: com posar-se per a una fotografia.