Pensar la cultura

El nou comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, el politòleg Joan Subirats, va reconèixer ahir que parteix d’una situació anòmala. I és que és el tercer responsable d’aquesta àrea des de que Barcelona en Comú va guanyar les eleccions el 2015. La cartera ha anat canviant de mans com un simple instrument per fer i desfer pactes de partits.

Subirats té menys d’un any i mig, que és tot el que queda de legislatura, per desplegar els seus plans. Temps suficient perquè es notin els canvis? De fons, impossible. Però és que ell tampoc creu en les dinàmiques culturals que persegueixen obtenir rèdits immediats i que “no deixen pòsit”. Al seu vocabulari diu que no hi ha cap entrada que respongui a consum cultural –“no m’agrada aquesta paraula”– i, per contra, en té de múltiples que vinculen cultura, territori i educació, una triple aliança que veu clau per transformar la societat i tallar de soca-rel les desigualtats. Sempre que s’apliquin estratègies fermes i perseverants a llarg termini, és clar. Just el contrari dels vaivens de la política municipal dels darrers anys.

No té experiència en polítiques culturals, però sí, i molta, en polítiques urbanes. I és imbricant la cultura amb allò que més ha treballat que ha concebut un nou festival per a la ciutat. Un festival d’idees per pensar “la cultura que volem per al futur”. Se celebrarà a l’octubre durant tota una setmana i mobilitzarà des de museus fins a biblioteques i llibreries. “Reunirem noms molt importants del pensament”, assegura el comissionat, que vol “situar al carrer” els grans debats de la ciutat en un moment en què els vells paradigmes trontollen. El festival durà per nom alguna cosa similar a “ciutat oberta” i tindrà una segona vida el febrer del 2019, pels volts de les festes de Santa Eulàlia, en un altre cicle de reflexió centrat en la ciència i la dona.

Reprenent el fil original de la primera comissionada, Berta Sureda, sorgida com ell mateix de les files de BeC i amb qui comparteix els valors de la cultura descentralitzada, la seva aposta no serà pels “grans esdeveniments”, el camí que en temps passats es veia com el més fàcil i ràpid per competir amb la primera divisió de ciutats. “Barcelona no ha sigut mai capital d’imperi i no té la dimensió patrimonial de ciutats com Londres o Madrid”, subratlla. Matisa que no està en contra de les exposicions mainstream, però que per ell és molt més prioritari reforçar programes socioeducatius com En residència i Apropa cultura i la xarxa de biblioteques, no pas perquè ara coixegi sinó perquè “d’aquí a 20 o 30 anys pugui seguir sent un èxit”.

És a dir: que el Museu del Disseny compri l’exposició internacional de David Bowie no l’importuna, però les inversions preferents seran unes altres, com les Fàbriques de creació, que enguany doblen el seu pressupost. I a una en especial se la farà pujar de rang. Es tracta de la Fabra i Coats, que Subirats considera “exemple de moltes coses”, ja que les expressions artístiques de la contemporaneïtat conviuen amb un nucli d’equipaments educatius del barri. Ell vol anar encara més enllà de manera que el recinte tingui “una concepció global, sense segmentacions”. La Fabra i Coats és també centre d’art, però segueix sense tenir director i sembla que es farà esperar. El concurs per nomenar-lo se’n va a l’estiu.

Aquesta visió de la cultura de la ciutat el portarà a replantejar-se un dels projectes que havia anunciat el seu predecessor, el socialista Jaume Collboni, que volia convertir un dels pavellons buits de la Fira en un espai per a exposicions d’alta volada. Subirats no va pas afirmar ahir que ho hagi descartat definitivament perquè li sembli més idònia l’altra petició per ocupar el disputat pavelló: el MNAC, que està molt necessitat d’espai. Aquest divendres es reunirà amb el seu director, Pepe Serra, que té arguments sòlids per donar i per vendre. Subirats no ho té decidit, com tantes altres coses de les quals va parlar en la seva primera compareixença davant la premsa i agents del sector tres mesos després d’assumir el càrrec.

No té decidit tampoc si beneeix la sucursal del museu de l’Hermitage. Dependrà de “la qualitat cultural i artística i del pla de viabilitat” que els presentin els promotors per evitar que d’aquí a un temps piquin la porta de l’Ajuntament per obtenir alguna compensació econòmica. Però en canvi sí que es compromet a perfeccionar la nova normativa de música en viu en locals de petit format per tal que puguin programar concerts semiacústics.

Subirats ja ha demanat una entrevista amb el ministre de Cultura. Està pendent que li doni dia. Hi ha mil qüestions a tractar: les reclamacions de l’IVA a equipaments que han quedat “en perill de mort”, el maleït projecte de la biblioteca provincial, les cada vegada més minses inversions estatals a les institucions culturals catalanes de capçalera... Aquest dia el nou comissionat tindrà feina.