Caixes de memòria

Dory Sontheimer (Barcelona, 1946) va descobrir als 52 anys que els seus orígens eren molt diferents del que sempre havia pensat. Quan la seva mare va morir, va intentar posar ordre a casa dels pares i va trobar set caixes amagades en un armari. D’entrada va tornar a tancar-les, però al cap de dos anys les va obrir i va descobrir que la seva família era jueva i havia estat víctima de l’Holocaust. “Les caixes contenien documents i històries recopilats pel pare. Trenta-sis membres de la meva família van ser víctimes de l’Holocaust”, recorda Sontheimer al documental de Sense ficció Les set caixes, que explica la seva història. TV3 l’emet aquesta nit a les 21.55, en el marc d’una nit temàtica sobre el nazisme i l’Holocaust que també inclou el documental Nazis a Barcelona. El passat dia 27 de gener es va celebrar el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust.

Segons Dory Sontheimer, les caixes contenien “silenci, por, dolor i moltes hores de recerca, nits en vetlla per intentar reconstruir la història familiar”. Durant la presentació del documental a l’Espai Memorial Democràtic de Barcelona, Dory Sontheimer va explicar: “Vaig tenir molta por, sembla que es transmet genèticament.” “Però el món havia de saber què va passar, vaig pensar que havia de ser altruista i compartir-ho tot. El que va passar a la meva família ho extrapolo a totes les víctimes de l’Holocaust, i és una reflexió perquè mai més caiguem en demagògies.” Amb aquest objectiu, va començar a buscar familiars a Catalunya, França, Alemanya, Estats Units, Canadà, Anglaterra, República Txeca, Israel, Argentina... Dory Sontheimer va explicar la seva història al llibre Les set caixes (Angle Editorial). El documental reconstrueix aquest procés de recerca i filma la reunió de tots els familiars –un d’ells supervivent d’un camp d’extermini– que Dory Sontheimer va organitzar a Barcelona.

Les set caixes és un contenidor d’històries: una nina jueva que va pertànyer a la família i és descoberta per Dory a la casa d’un col·leccionista; un germà de l’àvia que va desembarcar a Normandia a les ordres de Patton i va alliberar un camp de concentració... Carles Canet, codirector juntament amb David Fontseca, diu: “El documental que volíem fer hauria durat 10 hores; ens feia mal al cor deixar tantes coses en resumir aquesta història en 50 minuts.” “Només podem oferir pinzellades, i cada segment es pot desplegar en mil arestes.” Per a Carles Canet, “Dory és una monstruositat humana, una crack. Per mi, un dels titulars és que una sola persona ha aconseguit vèncer el nazisme, trobant gent disseminada per tot el món i reunint-los.”

Montse Armengou, directora de Sense ficció, creu que “el valor no és tant la troballa sinó la valentia d’haver obert i compartit el contingut de les caixes al món”, idestaca l’aposta de Televisió de Catalunya pel documental. “Som una rara avis al panorama audiovisual europeu. El nostre compromís amb la recuperació de la memòria vol donar veu a les víctimes que no han trobat resposta en el context de l’Estat. Fem del documental un instrument de reparació.”