El valor de la memòria
Vivim en un món dominat i controlat per memòries electròniques que ho emmagatzemen tot. Immensos arxius virtuals, que teòricament deixen de banda la capacitat que tenim els humans per mantenir i nodrir la nostra pròpia memòria individual i col·lectiva. En aquest món digitalitzat hi ha al mateix temps en l'art actual un interès creixent per mantenir viva la capacitat d'evocar, de recordar, com un dels elements bàsics de la nostra identitat com a persones i com a poble. Podríem dir que aquesta és una de les característiques primordials de l'obra de Núria Rión (la Canonja, Tarragona, 1976).
El treball que ara presenta al Museu d'Art Modern de Tarragona té un cert caràcter autobiogràfic. Núria Rión parteix de l'enderrocament de la seva casa pairal. Un fet que ella ha enregistrat fotogràficament i un material que després ha fet servir per elaborar les seves pintures, dibuixos, instal·lacions i vídeos. Obres en les quals el mobiliari, els objectes de la cuina, les parets, terres... tenen el seu protagonisme. Tots aquests elements es troben ubicats en espais interiors que ens apropen a un món íntim, personal, que físicament acaba desfent-se però que la mateixa artista mantindrà viu a través de la seva creació.
