Tots els sons d’una vida musical

El món melòdic català ja té un nou heroi per emmirallar-se. Es tracta del baríton de renom internacional Roger Ventós, que va viure i es va formar com a músic en un dels més famosos teatres de varietats del Paral·lel. Una gran figura melòdica.

Nascut en un camp de l’exili republicà francès el 1939, a l’adolescència es va traslladar a Barcelona, on va viure els anys d’aprenentatge musical en unes golfes del teatre Maravillas. És on havia treballat la seva mare, Mireia, abans de la guerra, morta poc abans del seu retorn. L’ambient teatral i musical diari, la passió per tota mena de melodies i el renom dels professors que el van ajudar a perfilar els seus dots lírics van bastir una carrera meteòrica que li va permetre actuar en tots els teatres importants del món. Aquesta explosió de l’èxit professional va anar acompanyada d’una vida sentimental idíl·lica.

El llibre de Lluís Llach se centra a l’inici en els grans èxits musicals del teatre de varietats del Maravillas d’abans de la Guerra Civil Espanyola. Anys d’esplendor del Paral·lel, l’únic espai barceloní que agermanava burgesos i proletaris. El conflicte militar provoca la col·lectivització del teatre comandat per la tramoista Mireia, que es cansarà de lluitar per continuar fent actuacions diàries mentre queien bombes. L’exili de la Mireia acabarà en un camp de concentració on quedarà embarassada d’un soldat senegalès. Naixerà Roger Ventós, que tindrà el privilegi de començar a rebre classes de música i cant en temps de guerra a França i en la pau de després.

Veritat o mentida, aquesta figura mundial de la lírica, que va mamar del món dels cabarets el seu aprenentatge professional, ens fa penetrar en les entranyes de la vida musical amb solvència. No sorprèn gens, doncs, que l’autor veritable de la història sigui el cantautor Lluís Llach, que ha renunciat a fer cap mena de presentació pública del llibre pels seus compromisos polítics en el moment de la seva publicació.

Del plantejament i estructura del relat, una autobiografia del protagonista narrada en primera persona, en sorgeix una novel·la atractiva i apassionant. Una prosa ben planera, un llenguatge acurat i el domini del món de l’espectacle pel seu autor, permet una creació i recreació d’un ídol musical que tots l’assimilem ben real. El coneixement de les entranyes més profundes que s’amaguen en la tramoia teatral és un plus afegit de la novel·la. Especialment les de les emocions, èxits, fracassos i enveges, no només dels protagonistes, també dels personatges secundaris, que fan entendre els vaivens vitals que pateixen.

I la vida sentimental del protagonista triomfant de la narració i la de Lluís Llach, que en realitat l’ha modulat, semblen tenir certs paral·lelismes. Casualitat o no, l’origen paternal senegalès de Roger Ventós i la del seu amant d’aquest país trenta anys després, poden imaginar similituds. Aquest escenari africà obre un altre espai narratiu diferent que arrodoneix el relat.