“Intentem influir perquè es reconegui l’art tecnològic”

Neix entre l’artista Marie-France Veyrat, que és la meva esposa, jo mateix i el nostre amic Arnau Puig, crític d’art i filòsof, als voltants del 2005 amb la idea de crear un premi d’art. Com que Beep és una empresa tecnològica vam voler crear el premi especialitzat en aquesta tendència de l’art. El primer es va fer a Barcelona amb un jurat capitanejat per l’Arnau i on s’hi va sumar, entre d’altres, el teòric de l’art Fernando Castro, que ens va facilitar l’entrada a Arco l’any següent.

M’és difícil de dir-ho, fins i tot per modèstia. Hem posat el nostre granet de sorra, i en el gènere de l’art tecnològic la nostra contribució està començant a ser rellevant a àmbit global.

Aquesta pregunta és clau en la teorització de la nostra col·lecció. És tot el que sorgeix de la fusió d’art i tecnologia, en el seu sentit més ampli. Pretenem que la tendència sigui principalment conceptual, no basada en els mitjans tècnics que s’utilitzen, sinó en el discurs teòric que la fusió art-tecnologia ens pugui proporcionar. 

Naturalment que sí. Totes dues disciplines requereixen una gran recerca i creativitat, i es complementen en el sentit que ambdós conceptes ens afecten i ens condicionen, l’un des d’un punt de vista més racional i l’altre més abstracte i emotiu.

Més de 40 d’obres. Totes són importants, però citaré dos autors catalans: Josep Manel Berenguer i Marcel·lí Antúnez. També tenim molts autors internacionals acreditadíssims: Lozano-Hammer, Canogar, Sahiko Kodama, Antony McCall...

Han anat variant amb el temps. Al principi, la font principal eren els premis Arco-Beep, que eren escollits per jurats professionals de primer nivell internacional. Ara seguim amb els premis, però incorporem moltes obres fruit de produir projectes innovadors d’artistes que triem entre el director de la col·lecció, Vicente Matallana –persona clau en tot el projecte que ens acompanya des del primer any d’Arco–, altres assessors, com els comissaris de l’exposició Roberta Bosco i Stefano, la meva esposa i jo mateix. Ara bé, a mesura que la col·lecció creix, quantitativament i qualitativa, ens anem esforçant a adquirir obres més monumentals i museístiques, perquè la col·lecció adquireixi més dimensió. Ara estem més per la labor de facilitar el finançament de nous grans projectes, més que per l’adquisició pura.

Estem contents però creiem que estem al començament d’un repte molt més important. Tenim molta il·lusió per fer una col·lecció original i singular de referència global, però això requereix molt temps, dedicació i recursos. El que hem fet fins ara s’ha aconseguit a base d’amor a l’art i sobretot de molta perseverança, especialment en els duríssims anys de la crisi que quasi ens van fer defallir de seguir amb el premi anual.

Encara som una mica pioners i trobem a faltar més teòrics, comissaris i galeries que defineixin i treballin el gènere, però des que vam començar nosaltres, fa 13 anys, ha canviat molt favorablement el coneixement i la difusió d’aquest art. A través de la fundació New Art Foundation, intentem influir perquè es reconegui l’art tecnològic. I ho fem al costat de fundacions de característiques similars, en països com Holanda i Suïssa. 

L’exposició a Reus és una ocasió única, perquè mai havíem presentat totes les obres en un mateix espai, encara que no es puguin veure totes en una sola visita, ja que hi ha rotacions. Ens entusiasma que la gent pugui sentir-se partícip d’una col·lecció singular que s’ha creat a la nostra ciutat. En el futur ens encantaria poder portar la col·lecció a Barcelona i a altres ciutats. Les nostres obres no paren de viatjar per museus importants i exposicions del món, però fins ara sempre han sigut obres individuals o petits grups.

Per matrimoni amb una artista, és a dir, per amor. I una mica per tradició familiar, ja que en el meu entorn familiar ja hi havia força sensibilitat per l’art. Jo soc un empresari del món tecnològic força atípic ja que soc economista i no soc tècnic, tot i que a l’empresa hi ha tècnics d’alt nivell.