Geometria simètrica

Una de les arts lingüístiques que em criden molt l’atenció és la capacitat de fer palíndroms, com el famós “Català a l’atac”. És més simètric “L’art som: mostra’l”, atenent als símbols lingüístics que utilitza, com la posició dels apòstrofs i la situació central dels dos punts. La capacitat que un mot o una frase tingui exactament el mateix significat tant si el llegim d’esquerra a dreta com de dreta a esquerra dota els palíndroms d’una simetria gairebé geomètrica irresistible. Simetria, ordre i bellesa són tres conceptes que sovint es relacionen. Tota simetria porta implícit un ordre i l’ordre és, segons Aristòtil i sant Agustí, un dels constituents de la bellesa.

Sigui com sigui, l’art ha explorat a bastament el tema de les simetries a través, per exemple, de les composicions geomètriques, tant figuratives com abstractes. La geometria, al seu torn, és una branca indispensable de la matemàtica. Estudia i descriu les propietats de les figures en totes les dimensions possibles.  Altres ciències es nodreixen d’aquestes descripcions geomètriques, com la cristal·lografia geològica, la física, la química i àdhuc la biologia, a través, per exemple, de les reveladores composicions fractals.

Com a ciència, la geometria, i per tant l’estudi de les simetries, és possiblement una de les més antigues, si atenem els tractats que es conserven de la cultura babilònica i, molt més enrere encara, a la disposició dels megàlits prehistòrics. Les simetries, per tant, són inherents al pensament humà, i formen un pont entre la llengua, l’art, la filosofia i la ciència.

Un dels indrets on més fàcilment podem observar simetries és a les viles i ciutats, en la disposició dels edificis, els elements decoratius, els enrajolats, etcètera. Hi ha qui es dedica a cercar-les i interpretar-les, com el catedràtic emèrit de cristal·lografia de la UB Miquel Àngel Cuevas, la doctora en urbanisme Melisa Pasoa i el director del departament d’Urbanisme i Organització Territorial de la UPC, Estanislao Roca. Han examinat les simetries de Barcelona des de tots els angles: com a eina per construir la ciutat, com a projecte urbà i d’espai públic, en els espais més emblemàtics i també en els detalls aparentment més minúsculs, com els panots de terra, les fonts per beure aigua o els elements d’il·luminació. Del seu treball ha sorgit un llibre que, tant per a Aristòtil com per a sant Agustí, possiblement portaria a la bellesa: Simetries de Barcelona (Edicions UB).