L’home de les mil morts

En l’última edició del Saló del Còmic de Barcelona, el dibuixant argentí José Muñoz –creador d’Alack Sinner– va fer referència al que ell anomena “la gran família del blanc i negre”, que començaria per autors com Will Eisner i Milton Caniff, als quals anomena “els mestres dels meus mestres, Alberto Breccia i Hugo Pratt”, prosseguiria amb aquests i continuaria amb autors com Frank Miller o ell mateix.

Si tots aquests autors han estat extremadament brillants i influents en generacions posteriors, sorprèn encara la radical originalitat de l’uruguaià Alberto Breccia (1919-1994), autor d’un inimitable, personalíssim i virtuós traç expressionista, generador d’atmosferes angoixants, claustrofòbiques i opressives. Una de les obres mestres de Breccia –i de tot el còmic hispà– és, sens dubte, Mort Cinder, que encara es revela rabiosament moderna tot i haver-se publicat entre 1962 i 1964. Tal i com diu Juan Díaz Canales –guionista de Blacksad– al pròleg d’aquesta edició feta majoritàriament a partir d’escanejos dels originals del dibuixant, “pocs autors han utilitzat la llum amb la mestria de Breccia, capaç de dominar un grafisme realista i una posada en escena expressionista, jugant com els mestres del cinema amb el valor psicològic i simbòlic de la il·luminació”.

La sèrie Mort Cinder va néixer a la revista argentina Misterix i va transcendir el to d’aventures fantàstiques per a adolescents que dominava la publicació; poc considerada en el seu moment, ha assolit el seu estatus d’obra de culte amb el pas dels anys. Els protagonistes són Ezra Winston, un antiquari de Londres que viu envoltat de vells objectes, i Mort Cinder, un enigmàtic home immortal que mor i ressuscita al llarg dels segles i que, a través dels objectes de la botiga de Winston, evoca records de les seves vides passades, com la construcció de la Torre de Babel, la batalla de les Termòpiles –és lícit veure-hi un precedent del 300 de Frank Miller, per cert– o la Primera Guerra Mundial.

El creador literari de Mort Cinder va ser el guionista Héctor Germán Oesterheld, que ja havia escrit per a Breccia una sèrie que jugava amb els viatges en el temps i la història, Sherlock Time. Oesterheld –el compromís polític del qual el va portar a ser un dels desapareguts de la dictadura militar a l’Argentina el 1977, tal i com explica el documental H.G.O., va abocar als seus guions de Mort Cinder el seu amor per la literatura d’autors com Jack London, R.L. Stevenson, Arthur Conan Doyle o Edgar Allan Poe. Breccia, per la seva banda, va donar a Ezra Winston el seu propi rostre i va reconèixer que els seus dubtes a l’hora de dibuixar l’angulosa cara de Mort Cinder –que finalment es va assemblar al seu col·laborador Horacio Laila– va obligar Oesterheld a retardar la seva aparició en la trama, incrementant així el misteri. El resultat conjuga la fantasia amb el cant humanista en contra de la guerra i a favor de la llibertat.