literatura infantil i juvenil
lluís llort
Diu que eren dos conills i un gos...
Com si fos un acudit, avui he reunit dos conills i un gos. Aquest inici rimat està ben justificat: és com ha redactat la seva història el veterà Ramon Besora: El conillet que volia pa de pessic (en castellà ha rimat fins i tot el títol: El conejito que quería un bollito). Una trama senzilla, a la manera de La sopa de pedres, ideal per llegir en veu alta fent tota mena de veuetes. Els animals del bosc (os, eriçó, pit-roig, formigues, gripau...) porten ingredients al conillet cuiner perquè els prepari un pa de pessic per esmorzar. El gran ingredient d’aquest llibre, i no secret perquè s’identifica a primer cop d’ull, són les il·lustracions de Zuzanna Celej (Polònia, 1982) que fa anys que viu a Catalunya.
Un cop més, l’artista demostra el seu domini del dibuix i de l’aquarel·la amb un àlbum en què crea escenaris realistes on els animals transiten de l’estil dels apunts d’un naturalista a les figures dels contes clàssics. Tot sense que la faula perdi força. I ho embolcalla d’un ambient càlid, emotiu, elegant... Sempre és un plaer entrar en les imatges amb diferents capes de dibuix i de lectura que crea Celej, mesurades, mai carrinclones, i de tècnica impecable.
Els altres dos àlbums tenen un registre ben diferent, de trama i de dibuix. En tots dos domina l’humor, si bé també hi ha alguna mena de moral. I tots dos estan il·lustrats centrant-se en el protagonista, plantat enmig de les pàgines en blanc, sense gaire ambient al voltant. També coincideixen a ser molt recomanables.
Si pogués parlar saps què et diria?, dels britànics Mick i Chloë Inkpen (pare i filla), també és un text rimat en què un cadell de gos, entremaliat però simpatiquíssim, explica la seva relació, el seu dia a dia, amb el nen amb qui viu. És posar lletra a la sensació que transmeten alguns gossos i que fa que els amos diguin, amb orgull, “sembla que t’entengui” o “sembla que parli”. Les il·lustracions, d’estil net, estan molt ben repartides per les pàgines, sovint mostrant una correlació d’accions sense haver de posar límits de vinyeta. I, sobretot, transmeten les emocions del gos protagonista. L’amanyagaries amb ganes!
Conillot és un enorme conill que fa vida humana, en el sentit que viu en una casa amb electrodomèstics, per exemple. I té un problema, un de gros, representat per un personatge pelut. No se’l treu de sobre i quan truca als amics per demanar consell no li agafen el telèfon. Ni la mare li fa gaire cas! Al final, una trentena d’amics van a casa seva per sorpresa: és el seu aniversari.
Les il·lustracions de Delphine Durand tenen l’atractiu de ser molt imaginatives, amb tot de personatges estrafolaris –una mica com els de Liliana Fortuny– que resulten simpàtics instantàniament. Combina la feina digital amb els llapis de colors i també juga bé amb l’espai de pàgina, amb tot d’accions sense vinyeta.
Vet aquí dos conills, vet aquí un gos, que aquest article s’ha fos.