Pep Iglésias i Trias

Remarcava al petit apunt biogràfic del seu web ( www.iglesies.com/pep ) que havia nascut el 1958 a la rambla de la Llibertat de Girona, i això ja marca caràcter. Com va escriure un amic seu quan va saber que havia mort, en les primeres hores de dissabte passat, amb només 59 anys, Pep Iglésias era “una ànima lliure”.

Iglésias es va iniciar en el món de la fotografia a final dels anys setanta, en diversos mitjans de comunicació de Madrid, on vivia llavors. El 1983, va publicar a Punt Diari un reportatge sobre un concert de Lluís Llach a Madrid, on va retratar Santiago Carrillo, Rafael Alberti, Ernest Lluch i Luis Eduardo Aute.

En tot cas, Pep Iglésias va desenvolupar bona part de la seva carrera com a fotoperiodista a Diari de Girona i a Diari d’Andorra. “Fotoperiodista d’alçada, quan treballava en la premsa no es limitava a il·lustrar la notícia, sinó que, gràcies al do de l’oportunitat, les seves fotos esdevenien intenses composicions”, ha escrit Jordi Arbonès (Nif) a El Dimoni de Santa Eugènia de Ter en el seu comiat al camarada Iglésias.

En Pep va oferir també diversos cursos de fotografia, va participar en nombroses exposicions col·lectives i individuals –entre altres, una mostra sobre estudis d’artistes, a la Fontana d’Or (2008), i Ja en tinc prou (2014), al voltant de la ‘nena’ de l’antiga plaça Constitució, a les Bernardes–, i va publicar els deu llibres sobre Girona que li va encarregar l’associació El Centre. En els últims mesos va treballar en un llibre que repassa la seva obra i que la Diputació de Girona publicarà pròximament.

“Tu has viscut la vida amb intensitat, amb quina intensitat! Estiguis on estiguis, segur que continuaràs donant guerra”, li ha escrit Narcís Planas des de Bonart, i ho subscriurien tots els amics que ahir van acomiadar Pep Iglésias al tanatori de Girona.