“Pensem que la història està adulterada i no per casualitat”

Incideixo en el mateix però aprofundint-hi. Fins ara deia que Colom no era genovès i que era virrei vinculant-lo amb els Colom de Barcelona i la casa reial catalana. Això esborra la possibilitat que fos un simple llaner analfabet com la censura es va encarregar d’explicar.

A través dels textos de Colom i la documentació que ha aparegut sobre la família Colom de Barcelona hi ha una coincidència mil·limètrica del personatge Joan Colom i Bertran amb el Colom d’Amèrica. Quan aquest comença a preparar els viatges ja és un home gran i malalt de gota. Assessorat per metges com ara Miquel Maresma concloc que la malaltia no es dona abans dels 40 anys en els homes i que ha de passar molts anys per immobilitzar-lo i no hauria mort abans dels 70 anys. Sabem que el Colom genovès va morir als 55 anys. No podem concretar la data exacta, però amb aquests càlculs hauria nascut com a mínim 25 anys abans que el genovès i això permet aproximar-lo al de Barcelona.

Sabem que Joan Colom neix abans del 1416 i l’altre, amb 70 o 80 anys o més, mor el 1506. Estic convençut que va néixer abans i, si agafo el 1414 com a data, tot quadra. Coincideix amb els textos de Colom on diu que amb 14 anys va començar a navegar i que se’n va passar una vintena voltant a la mar. El llibre, el podria haver fet un matemàtic.

No ho diria així. Per obtenir un cert rigor s’hi ha de dedicar temps. Els científics que investiguen tampoc ho fan d’un dia per l’altre. No queda cap dubte que estem parlant de dos Colombos diferents; el genovès i el català. Jo opto pel català; per això els reis el reben a Barcelona i hi ha cronistes que exposen que tenia una casa aquí i llegendes que el situen a prop de Sant Jeroni de la Murtra.

Gent poc rigorosa que no ha escrit res ni té cap estudi sobre censura per demostrar com canvien els llibres d’una edició a una altra. No tenen ni idea de com es confisquen i es tradueixen els llibres i em jutgen quan fa 30 anys que em miro els llibres amb microscopi.

Ell està un any i mig al capdavant de la colònia i després se’l treuen de sobre quan intenta evitar l’acció dels colons. Colom té una part de responsabilitat perquè a l’època conquereix les terres que no eren de cap rei cristià. Ara complim 500 anys sense Colom i s’està explotant l’Amazònia, s’estan contaminant els rius i s’estan fent matances arreu i això no és pas culpa seva. No reivindico les relacions que va tenir amb els pobles d’Amèrica sinó uns fets tergiversats que ens serveixen per saber qui som, d’on venim i orientar-nos en el present i cap on volem anar.

Sí, perquè sabem que la història és un muntatge d’estat i fa 500 anys que ho és. I el que passa avui tampoc no és casual. A canvi de carregar-se una Catalunya independent Espanya ha fet de tot. Ara bé, ningú no s’ha d’alarmar per quatre cops de porra. Es viu en un conte de fades perquè queda demostrat que s’inventen uns fets per tenir-nos bocabadats.

Tota la història és un relat escrit que ha passat per la censura. No estic dient que la història no és la història. Els fets hi són però no com ens els expliquen. A l’Espanya del segle XV només navegaven els catalans i a Castella no tenien cartografia ni escoles de pilots. De cop hi volta veus que els catalans desapareixen i gent que no ha navegat mai està fent la volta al món. Això no pot ser. Els mateixos historiadors reconeixen que l’analfabetisme a Castella era elevadíssim. Qui escrivia aquests llibres plens de cultismes amb referències astronòmiques i filosòfiques? Els catalans. I després es van traduir i atribuir a autors castellans.

Sí, hem fet un nou micromecenatge per publicar-lo. Creiem que l’Estat espanyol és una entitat que és com el braç modern de la Inquisició i que mira de distorsionar tots els fets en què han participat catalans que han tingut un prestigi o una ressonància internacional.

Una fundació privada sense finalitat de lucre que empara i difon la recerca dels qui pensem que la història està adulterada no per casualitat, sinó perquè és una estratègia d’estat. Volem esbrinar què ha passat, amb més o menys rigor, sense sotmetre’ns al dogma de la història oficial.