“La tradició de les caramelles es va perdent perquè als joves els costa”

Ha funcionat tota la vida. Jo vaig començar a formar-ne part quan tenia 5 o 6 anys però el meu pare, els tiets... sempre han estat al grup i ni recordaven el seu naixement; els més grans l’han vist sempre, el grup de caramelles de Vila-seca.

Tot i el seu origen religiós, són cançons dedicades a les noies del poble, a les dones, a les estimades. Són cançons amb missatges d’amor. El dissabte de Pasqua es canten sota el balcó de les dones. Però lamentablement cada vegada hi ha menys joves que hi vulguin participar, en les cantades de caramelles.

Li costa molt, a la gent jove. No sé si és per vergonya, per droperia..., no ho sé. Resulta que anem tot l’any amb la senyera i el nom de Catalunya a la boca, però a l’hora de seguir una tradició com aquesta no s’hi enganxen. Costa molt que els joves s’hi apuntin. I això que només sortim a actuar un dia a l’any. Intentem fer crides als joves però, si no ho senten molt, no s’hi sumen. Abans formàvem el grup més de cinquanta cantaires i ara som poc més d’una vintena. Des d’aquí vull animar els joves vila-secans a apuntar-se al grup. La majoria dels jovenets ara només estan per les noves tecnologies i els mòbils, i no es decanten per tradicions com aquesta.

Cada vegada costa més de mantenir. A Vila-seca sí que es va perdent la tradició perquè cada cop costa més d’estirar la gent a prendre part del grup. Però també és cert que fa molts anys que fem activitats amb el grup, i a moltes ciutats de l’entorn també es manté aquesta tradició. A Reus hi ha tres o quatre grups; a Tarragona, també... Fa molts anys participàvem en una trobada important que se celebrava a Sant Julià de Vilatorta [Osona]. Ara tenim problemes perquè els joves regenerin el grup. El més jove del nostre grup és el meu nebot, que té 14 anys, i hi és més que res per la tradició familiar, perquè hi ha cinc o sis membres de la família que estem al grup.

Deu ser de prop de 50 anys. El més gran és el meu pare, que té 77 anys. Ara ja hem començat els assajos, dos dies a la setmana, al Conservatori de Música de Vila-seca.

Era un antic director del grup de caramelles i un gran caramellaire. Va morir fa més de vint anys i aleshores el cor va quedar mig aturat. Però després jo vaig anar recopilant cançons i conjuntament amb altres caramellaires el vam voler tornar a impulsar.

Sí, només actuem el dissabte de Pasqua, a més de participar puntualment en alguna trobada que es faci en municipis de l’entorn. Tradicionalment es cantaven després de la missa del dissabte de Pasqua, quan la religió diu que Jesús va ressuscitar; en aquell moment ja es podia cantar. Actualment, però, també volem fer arribar les caramelles a la residència Vila-seca. Comencen a la residència i després fem un petit recorregut pels carrers i places del municipi, fins a arribar a la plaça de l’Església, on hi ha la cantada després de la missa pasqual. També anem a cantar a les cases on ens demanen que anem. Enguany volem renovar una mica el repertori amb cançons noves, i també volem ampliar els assajos durant tot l’any, perquè així costi menys l’actuació de Pasqua.

Entre d’altres, el Cant de Pasqua, Abril florit i altres cançons que parlen de la primavera, les flors, les dones..., cançons molt meloses. També hi ha diferents tipus de melodies: hi ha masurques, sardanes, jotes, valsos jota... Un any fins i tot van adaptar a caramelles una cançó de rock. El repertori és molt divers.

Sí, perquè la tradició diu que és l’home qui va a cantar a les dones, i per tant elles no hi poden cantar. Tots els cantaires som homes.

Sí, toquem amb guitarra, pandereta, trompeta, una tuba, saxo..., i fa dos o tres anys també vam introduir-hi l’ukelele.

Sí, però com que la bandúrria, que era l’instrument més habitual, avui dia no la sabia tocar gairebé ningú del grup, vam considerar que el so de l’ukelele és bastant semblant, i vam decidir incloure-l’hi.